El último gran mago

Una pel·lícula molt de passar l'estona, sempre i quan no tinguem massa son, perquè Morfeu es podria apoderar de nosaltres. És una història sencilla, que no ens explica gaire res de nou i en la que no destaquen cap dels seus personatges especialment (a la meva manera de veure-ho). Bé, per ser justos, diríem que la nena que fa de la filla de la Catherine Zeta-Jones, Saoirse Ronan, si que ho fa bé.

No és una peli de màgia, que sigui Houdini no és més que una excusa per atraure el públic a la seva història. Se suposa que és una pel·lícula romàntica en la que pràcticament som incapacos de veure atracció entre Pearce i Zeta-Jones (més per culpa de la segona que del primer, em sembla, però confesso que en això no sóc objectiva... ;oP). I per això, al final tot falla una mica i arriba aquell moment en què, o decideixes que ja que has pagat l'acabes de veure, o dorms. Tot depèn de a quina sessió hagis anat (per mi, peli no recomanada en horari nocturn).

En definitiva, si voleu veure trucs de màgia, no hi aneu. Si voleu veure una pel·lícula passional, no hi aneu. Si voleu passar una estona tranquil·la, amb una historia simple i no us fa res pagar uns quants euros, pot ser una opció. Però no hi aneu amb massa pretencions.