Torí Gironí!!!

L'Akasvayu es va classificar el passat dimarts per a la final a 8 de la Uleb cup. Així que, com que m'he enganxat de nou al bàsquet i al bàsquet a Girona, doncs me'n vaig amb uns quants de la penya Polska cap a Torí. Això serà del 10 al 13 d'Abril, i espero tornar molt més contenta del que hi pugui anar!

SOM-HI GIRONA!

Passejada

Ver mapa más grande

Ti droghi?

Cap de setmana a Oxford

v

Ja a la recta final (si tot va bé), m'he donat el luxe d'anar el cap de setmana a Oxford. Tot continua igual, la humitat, les cases victorianes, les Ben's cookies... Déu, això són galetes!

Ara només queda l'apretada final. Espero poder-vos dir ben aviat que tot ja està enllestit!

Aquest Nadal...

Aquest Nadal passat ha estat el primer que he passat lluny de la meva família. En aquest cas vaig anar a Bonn a passar aquests dies amb en Lars i els seus pares.

In diesem Jahr habe ich Weihnachten zum ersten Mal nicht mit meiner Familie verbracht. Vielmehr war ich waehrend der Feiertage bei Lars und seinen Eltern in Bonn.

Vaig marxar el dia 22 de desembre amb el regust d’una mala notícia encara molt recent, però vaig tenir la sort de poder passar molt bons dies a Alemanya que em van ajudar a passar-ho. El dies 22 i 23 els vam fer servir per visitar els mercats de Nadal de Bonn i Mainz, disfrutar de les salsitxes i el vi calent, i trobar-nos amb alguns dels companys d’institut d’en Lars.

Mit einer schlechten Nachricht im Gepaeck brach ich am 22. Dezember auf um ein paar schoene Tage in Bonn zu verbringen. Am 22. und 23. Dezember besuchten wir die Weihnachtsmaerkte in Bonn und Mainz und erfreuten uns an Bratwuersten und Gluehwein. Ausserdem trafen wir einige ehemalige Schulkameraden von Lars.

A partir del 24 van començar les trobades familiars, amb la visita al avi d’en Lars i el sopar a ca els seus pares (regals inclosos!!!!). El 25 i el 26 també vam dinar amb els seus pares, a casa seva i a l’hotel Hilton! Haig de reconèixer que al final vaig perdre la capacitat de tenir gana, perquè estàvem constantment menjant. Però la culminació es va produir el 27 quan vam anar a berenar a casa d’en Daniel i la Yvonne. Geletes, pastissos, nata, cafè, suc, xampany... i no sé quantes coses més! Però la veritat és que tenen una dolçor de nena, la Vivienne.

Ab dem 24. Dezember begannen dann die Familienfeierlichkeiten. Zuerst besuchten wir den Opa von Lars und spaeter hatten wir ein schones gemeinsames Abendessen mit seinen Eltern (Geschenke eingeschlossen!!!). Am 25. bzw. 26. Dezember hatten wir ein Mittagessen mit seinen Eltern; Zu Hause (25.) bzw. im Hilton Hotel (26.). In diesen Tagen verloren wir darueber hinaus jegliches Hungergefuehl, da wir staendig am Essen waren. Die ganze Schlemmerei kulminierte am 27. Dezember in einem Besuch bei Daniel und Yvonne: Dort erwarteten uns Kuchen, Teilchen, Sahne, Kaffee, Saft, Sekt ... und viele andere schoene Sachen. Ausserdem lernten wir die kleine und sehr suesse Vivienne kennen.

Els dos últims dies abans de venir a Girona (el 29), els vam aprofitar per visitar Duisdorf, Bonn, els jardins de Rheinaue i dir l’últim adéu a la família. Un cop aquí també hem estat visitant els meus pares. Vam anar a fer el raïm (el primer cop per en Lars) a la catedral (el primer cop pels dos!) i hem estat passejant per la ciutat aquests dies. Aviat en Lars ja marxa de nou cap a Anglaterra i encetarem un nou any de viatges amunt i avall. Esperem que sigui l’últim...

An den beiden letzten Tagen vor unserer Abreisxe nach Girona (29. 12.) besuchten wir Duisdorf, Bonn und die Gaerten der Rheinaue. Nach einem finalen Abschied von den Eltern von Lars machten wir uns auf nach Girona. Dort besuchten wir u.a. Silvias Eltern. Nachdem wir am 31. 12. die Trauben an der Kathedrale gegessen hatten verbrachten wir die restlichen Tage ebenfalls in der Stadt und in der naeheren Umgebung. Bald faehrt Lars wieder nach England und wir bereiten uns auf ein weiteres Jahr des Reisens vor. Hoffentlich ist es das Letzte...

Que tingueu tots molt bon 2007.
Ich wuensche Euch ein schoenes und erfolgreiches Jahr 2007!!!

Estocolm / Stockholm

El 19 de Setembre en Lars i jo ens vam trobar a l’aeroport de Skavsta per anar junt a Estocolm. Ens hi vam estar en un alberg, el Rygerfjörd, un vaixell ancorat al llac Mälaren, amb unes vistes molt maques.

Am 9. November trafen sich Lars und ich auf dem Flughafen ‚Skavsta’, um danach gemeinsam nach Stockholm zu fahren. Wir lebten in dieser Zeit auf einem Boot, die ‚Rygerfjörd’, ein Schiff auf dem ‚Mälaren See’, welches uns sehr schöne Aussichten bot.

El primer dia, sortint de l’oficina de turisme situada en una de les places més maques de la ciutat (Kungsträdgården), vam passejar tranquil·lament fins a l’Òpera, per desviar-nos més tard fins a Sergelstorg (una de les places principals), Drottninggatan (un carrer farcit de botigues) i acabar en el Judiskamuseet, dedicat al col·lectiu jueu suec. La veritat és que Estocolm és pler de museus, però molts d’ells són petits i es poden visitar ràpidament (bé, depèn del que t’interessin).

Am ersten Tag gingen wir vom Touristikinformationszentrum, welches an einem der schönsten Plätze Stockholms überhaupt gelegen ist, langsam in Richtung des Opernhauses, gingen rechts ab auf den ‚Sergelstorg’ (einer der grössten Plätze), dann in die Drottninggatan (eine Strasse mit vielen Läden) und beendeten unseren Rundgang dann schliesslich im ‚Judiskamuseet’, welches sich in seiner Ausstellung der jüdischen Gemeinde in Schweden widmet. Es gibt eigentlich ziemlich viele Museen in Stockholm; ein Grossteil ist jedoch nicht sehr gross und so dauert es nicht sehr lange, sie zu besuchen (hängt natürlich auch von Eurem Interesse ab).

El segon dia el vam dedicar a Gamla Stan (la ciutat vella). Vam poder gaudir d’un canvi de guardi del palau amb un toc molt còmic (aquells saltironets no se’ls podia prendre seriosament ningú més que la guàrdia). El palau és la residència oficial de Carl XVI Gustaf i la seva família però només la utilitzen per recepcions oficial i altres esdeveniments importants.
A Gamla Stan també s’hi troba la catedral d’Estocolm on s’hi pot trobar una estàtua de St. Jordi i el drac. S’explica que els danesos (el drac) van conquerir Estocolm (la princesa) i aquesta va ser alliberada i tornada a mans sueques per Sten Sture (St. Jordi). Em sona molt aquesta història...
També vam anar al museu Nobel on vam tenir la sort d’enganxar una visita guiada molt interessant. A suècia tothom parla anglès amb una correcció extraordinària. El guia del museu no era una excepció.

Am zweiten Tag widmeten wir uns ‚Gamla Stan’ (die Altstadt). Wir sahen uns die Wachablösung am königlichen Palast an (die kleinen Hüpfer der Soldaten auf dem Weg zur Wachablösung konnte bis auf sie selber wahrscheinlich keiner Ernst nehmen). Der Palast ist die offizielle Residenz von Carl XVI Gustav und seiner Familie, obwohl sie sie eigentlich nur für besondere Anlässe aufsuchen.
Die Kathedrale ist auch in ‚Gamla Stan’. Dort kann man die Statur vom hl. Georg und dem Drachen sehen. Die Legende besagt, dass die Dänen (der Drache) die Stadt Stockholm (die Prinzessin) eroberten und diese letztlich von Sten Sture (St. Georg) wieder von den Dänen befreit wurde. Ich glaube, ich kenne diese Geschichte…
Wir besuchten auch das Nobelmuseum und hatten dort das Glück, an einer sehr guten Führung teilnehmen zu können. In Schweden spricht wirklich jeder Englisch und der Leiter der Führung bildete keine Ausnahme.

El tercer dia varem visitar l’ajuntament. És un edifici de principis del segle XX construït amb la intenció expressa de semblar més antic del que realment és. Destaquen el claustre que hi ha a l’entrada, amb una arcada que serveix de finestra a les vistes al llac Mälaren, el saló blau (color que s’havia planificat per ell tot i que al final es va decidir deixar-lo en el color vermell de la rajola original) i el saló daurat (format per milers de mosaics). Aquestes dues sales juguen un paper important en la cerimònia dels premis Nobel, ja que és on es porta a terme el banquet i el ball respectivament. Després vam anar amb vaixell al voltant de la illa Djurgärden, una illa pensada inicialment com a vedat de caça per reis i nobles, que més endavant es va obrir a tot el públic per convertir-se en uns jardins. A Djurgärden també s’hi troba el museu Vasa dedicat integrament al vaixell que portava aquest nom. Aquest vaixell es va enfonsar el dia del seu bateig enduent-se amb ell part de la tripulació i les seves famílies que havien estat convidades a bord per a la inauguració. El Vasa, enfonsat en aigües molt fredes, va aguantar en tant bon estat que 333 anys més tard es va poder recuperar en perfecte estat de conservació i es pot veure avui en el museu.

Am dritten Tag besuchten wir das Rathaus. Es handelt sich hierbei um ein Gebäude aus dem frühen 20. Jahrhundert, welches älter aussehen soll als es eigentlich ist. Es besteht aus dem Kloster, mit Arkaden, die aussehen wie Fenster, um einen schönen Ausblick auf den ‚Mälaren See’ zu haben, die blaue Halle (Blau war die geplante Farbe. Man entschied sich jedoch dafür, die rote Originalfarbe der Ziegelsteine beizubehalten.), und die goldene Halle (bestehend aus tausenden Mosaiksteinen). Diese zwei Hallen spielen eine besondere Rolle während der Nobel Zeremonie, da in ihnen das Bankett und der anschliessende Ball statt finden. Später machten wir eine Bootstour um die ‚Djurgärden’ Insel, welche ursprünglich als Jagdgehege konzipiert war und mittlerweile der Öffentlichkeit zugänglich ist. Auf ‚Djurgärden’ gibt es auch das ‚Vasa Museet’, welches sich in Gänze dem gleichnamigen Schiff widmet. Es sank am Tag des Stapellaufs und nahm einen Teil der Crew und ihrer Familienmitglieder, welche anlässlich des Festes eingeladen waren, mit in den Tod. Die Vasa, welche in sehr kaltem Wasser sank und deshalb auch sehr gut erhalten war, wurde 333 Jahre später geborgen und kann heutzutage im Museum besichtigt werden.

El nostre últim dia, el vam dedicar a anar de compres i relaxar-nos una mica, però també per anaral museu de la Música on ens van obsequiar amb un petit instrument que no vam acabar de dominar del tot. Era un museu molt interactiu, amb karaoke inclòs, i ens vam sentir com nens petits un altre cop. Aquest va ser el nostre últim dia. L’endemà i com sempre, un comiat més a l’aeroport, aquest cop un xic diferent, després del control de passaports i cadascú davant de la seva porta d’embarcament esperant el seu vol corresponent.

Am letzten Tag gingen wir hauptsächlich shoppen und erholten uns von den Strapazen der vorangegangenen Tage. Auch besuchten wir das ‚Musikmuseet’. Dort bekamen wir ein kleines Musikinstrument geschenkt, welches wir allerdings noch nicht richtig bedienen können. Es handelt sich um ein sehr interaktives Musem mit ‚Karaoke’, wo wir uns noch mal wie Kinder fühlten. Das war dann unser letzter Tag.
Am nächsten Tag hiess es dann ein weiteres Mal ‚Auf Wiedersehen’ am Flughafen jedoch ein bisschen anders als sonst. Nach der Passkontrolle warteten wir dieses Mal am Abflugschalter beide auf unseren Flug nach Hause.

ISTAMBUL

He tingut la sort recentment d’estar a Istanbul. La setmana passada hi va haver un congrés de bioquímica pel que em van donar una beca per assistir. Així que, tot pagat cap a Turquia.

Al principi vaig estar en un ‘resort’ luxós on ens van clausurar a 120 joves científics per parlar de ciència i la nostra recerca. Bé, tot i la clausura, encara ens vam escapar a la platja una tarda.


Dos dies més tard, ens varen traslladar a Istanbul, on tenia lloc el 31è Congrés de la FEBS (Federació de societats europees de bioquímica). Un congrés amb 2000 participants, dels quals 1000 eren turc que no parlaven massa anglès. Tot i els problemes de comunicació amb alguns participants, que dificultaven la idea de interrelació que se suposa que hi ha d’haver en aquesta mena de congressos, les sessions eren interessants. Potser un xic massa gros, em costava trobar alguna xerrada realment relacionada amb la meva recerca. Però sempre estar bé saber un xic més del que es fa pel món.

En quan a Istanbul, i deixant de banda els taxis que em van fer veure la mort un xic més d’aprop, la ciutat té un encant especial encara que està construïda de forma desordenada i gens pensada per al vianant. Les voreres, o no hi són o, quan hi són, estan mig aixecades. I els cotxes, com si tots fossin taxis, van com bojos.

El millor que em va passar va ser la companyia. No hi ha res com anar al Gran Basar amb bona companyia!!! La veritat és que tot el viatge va ser molt divertit gràcies a ells. I ara que diguin que els científics som rarets! Doncs no, que també sabem divertir-nos!

Val la pena buscar un lloc alt des de on admirar les vistes al capvespre (com a la torre Gàlata), la ruta pel Bòsfor i la visita a la Mesquita Blava. Si aneu a visitar el Palau de Dolmabahçe, val la pena només visitar la part oficial i no tant l’Harem (no hi voreu res que no hagueu vist ja a la primera part); i no us deixeu enganyar per Santa Sofia. Potser no us semblarà gaire maca quan estigueu davant mateix de la seva porta, però un cop a dins millora molt.

Això si, si sou feministes, deixeu la causa a casa i buideu la ment de causes perdudes. Veureu dones resant en llocs amagats de les mesquites, algunes soterrades en túniques negres que només deixen un petit forat pels ulls, i escoltareu històries de com les dones de la família del sultà havien de veure els altes oficials des de petites finestres a les parets. No és una qüestió a entendre, sinó a acceptar. Si més no això és el que vaig fer jo per quatre dies que era allà. L’altra opció suposaria massa maldecaps i discussions que ara no venen al cas.

Berlin, Berlin...

El cap de setmana passat vaig estar a Berlín, aprofitant que en Lars s’hi està un mes. Tot i la diferència de temperatura entre Girona i la capital alemanya (allà encara és hivern...) la ciutat em va semblar molt maca. Molt ample, molt verda i bastant tranquil·la. De fet, va coincidir amb una festa local, d’aquí la tranquil·litat potser.
Ich habe letzte Woche Berlin besucht, da Lars sich dort einen Monat lang aufhält. Obwohl sich die Temperaturen zwischen Girona und der deutschen Hauptstadt (dort ist immer noch Winter…) doch sehr unterscheiden, habe ich eine wünderschöne Stadt vorgefunden. Gross, grün und sehr ruhig. Eigentlich lag die Ruhe darin begründet, dass ich an einem Feiertag dort war.

Hi ha certes visites obligades i si consulteu el Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Portada) podreu trobar exactament la descripció de la nostra ruta: el Reichstag (el parlament), la porta de Brandenburg, Check point Charlie, Postdamer platz i Alexanderplatz el diumenge. Pel dilluns vam deixar el Tiergarten (val la pena ‘perdre-hi’ un matí sencer i passejar amb calma per tot el part), el Dom (la catedral de la ciutat) i l’East Side Gallery (una part reconstruïda del mur que va separar el Berlín de l’est i de l’oest).
Es gibt einige Dinge, die man unbedingt besuchen sollte und auf ‚Wikipedia’ (http://de.wikipedia.org/wiki/Hauptseite) könnt Ihr Informationen über unsere Route finden: Am Sonntag besuchten wir das Parlament (Reichstag), das Brandenburger Tor, Checkpoint Charlie, den Potsdamer Platz und den Alexanderplatz. Am Montag besuchten wir den Tiergarten (es lohnt sich dort den ganzen Vormittag zu ‚verschwenden’ und im Park spazieren zu gehen), den Berliner Dom und die East Side Gallery (ein erhaltener Teil der Berliner Mauer, welche den Ostteil der Stadt vom westlichen Teil Berlins trennte).

A part de les visites monumentals, vam tenir la sort de coincidir amb el Karneval der Kulturen. Es tracta d’una rua de més de 90 carrosses amb gent procedent de més de 70 països diferents que desfilen pel barri de Kreuzberg durant unes 9 hores. La veritat és que el temps no va acompanyar però tot i això hi havia molta música i molta gent.
Abgesehen vom Besuch der verschiedenen Bauwerke hatten wir auch das Glück, am ‚Karneval der Kulturen’ als Zuschauer teilzunehmen. Er setzte sich aus mehr als 90 dekorierten Umzugswagen zusammen und Leute aus mehr als 70 verschiedenen Ländern präsentierten ihre Kulturen für mehr also 9 Stunden. Das Wetter war zwar nicht so gut aber trotzdem waren viele Leute da und es gab sehr viel Musik.

La ciutat està envaïda pel la febre mundialista i arreu es poden veure pantalles gegants de televisió i obres. Fins i tot la companyia telefònica ha convertit la seva torre en una immensa pilota de futbol, visible des de gairebé tota la ciutat.
Die Stadt ist vom Fussbalfieber angesteckt und es gibt TV Schirme and Kunstwerke überall. Die Deutsche Telekom hat ihren Fernsehturm in einen grossen Fussball verwandelt, welcher fast von überall in der Stadt aus bewundert werden kann.

Us recomano anar a Berlin, realment val la pena.
Ich empfehle Euch allen einen Besuch der Stadt. Es lohnt sich wirklich…