Focs

Filosofia i palles mentals barrakils

Barraques té això, que aprens coses, moltes d'elles absurdes, però tot el coneixement és bo i per això el vull compartir amb vosaltres.

Comencem per la gran pregunta: Si els galls són mascles i les gallines famelles, què són els pollastres? Gran pregunta amb resposta complicada (o no). De fet els pollastres poden ser malcles o famelles. En tot cas són descendència d'una raça seleccionada només per carn. I us asseguro que aquesta és la resposta simple, que si començo a parlar de les granjes d'àvies, la liem...

El que no vam acabar d'aclarir és que si les mans, els peus i el cul ens queden freds, perquè notem les mans i els peus gelats però el cul no. Algunes teories parlen de falta de receptors de temperatura al cul, altres de capes de greix i fins i tot de la manca de cul d'alguns individus. Deixo la pregunta a l'aire i us convido a donar respostes.

I per acabar, un xic de sabiduria popular d'aquelles que un aprèn anant a fer un riu darrera una furgo en un pàrking aguantant la birra i el bolso amb una ma i baixant-se els pantalons amb l'altra:

• Per les rampes a les cames, res de plàtans! El que ha de fer un és dormir amb una pastilla de sabó sota el coixí (marca no especificada).
• El que té mal de queixal és perquè vol. La solució és tant senzilla com tallar-se les ungles dels peus els dilluns. Ale.

Fi de festes

15 minuts de focs artificials han donat pas a la cloenda, un cop més, de les festes de Sant Narcís. Asseguda a la rentadora passant fred a la galeria, amb una infusió a les mans, he vist les espurnes verdes, vermelles i daurades al cel de Girona. Arribat aquest punt sempre recordo les festes passades que inevitablement, amb el pas dels anys, als 29, ja no visc com abans. Ni millor ni pitjor, ara són diferents. Ja no té gràcia anar voltant de barraca en barraca a la busca i captura d'aquells coneguts que vaig veure per últim cop en el mateix lloc i el mateix estat. Ja no té gràcia suplir la falta d'abric amb alcohol. Ja no té gràcia anar al vell mig de les deveses a fer el riu. Ara té gràcia els sopars-recordatori -amb els de l'institut, amb els de la carrera, amb els de la colla, amb els...- dels que surts a quarts de dues. Ara té gràcia un trajecte directe i parada a una barraca escollida a l'atzar el primer dia. Ara té gràcia fer-la petar amb una cervesa a la ma fins que se't congelin els dits de la ma o del peu indistintament. I quan s'acaba el tema de conversa és senyal que ha arribat l'hora de marxar. Sortir ja no és una carrera contrarellotge fins al final.
M'han agradat les aranyetes verdes que explotaven en mil aranyetes verdes més. He vist palmeres i petards mil vegades però cada any hi ha una figura nova que capta l'atenció.
Les fires de Girona sempre em recorden com era la meva adolescència, i em recorden que em faig gran. I la veritat, me n'alegro.
A veure quina serà la nova figura de l'any que ve.

Guanyadors del Concurs de disseny de gots de les barraques de fires 2006

1er PREMI: Santi Vilagran

2on PREMI: Ivan Pilo

3er PREMI: Judit Algueró