Presentació oficial del meu Flog

Un dia conèixes algú que té un blog (eh, Txapu?) i et fa gràcia i te'n fas un (o dos). Llavors vols pujar fotos a algun lloc, i es clar, et fas una conta que t'ho permeti fer. Algú et diu que lo més cool del moment és tenir conta de MySpace, i te la fas (i com que ja no recordo ni quina contrasenya tenia, de tant que la feia servir, em nego a fer-me un Facebook -pel que fa temps que m'apreten). Ja que tenia uns videos molt monos de la mani de Madrid a la que vam anar uns quants de l'Associació, em vaig fer una conta de Youtube per poder-los penjar...

Un cop ha passat tot això, ja només falta que coneguis una colla que no tenen blog, sinó flog. I justament no hi pots comentar si no hi tens conta oberta. Així que JA TINC UN FOTOLOG!!!

(si us plau, no us enganxeu a més coses... no tinc personalitat!)

The mysterious ticking noise

Ahir va ser un gran dia!!

Ahir va ser un gran dia!!! D'acord, li trobarem un però. La calamarssada que ens va deslluir una mica la calçotada. Ens vam aplegar uns quants Polskes i mini-polskes i ens en vam anar prop d'Amer, i ens va enganxar la pedragada just al arribar però abans de sortir dels cotxes. Sort que teníem aixopluc i vam estar-nos allà fins ben entrada la tarda (i se'ns van congelar un xic els peus, la veritat) però tampoc no fins molt tard, que a les 8 ens esperava el partit Akasvayu Gi-DKV Joventut. La veritat és que m'ho vaig passar molt i molt bé!!!

El partit d'ahir és el millor partit que he vist mai. M'ho vaig passar tant bé que molta estona després d'acabar-se el partit encara em palpitava el cor. Vaig cridar fins més no poder i els jugadors van estar genials. L'Akasvayu va anar per davant gairebé tota l'estona i va arribar a guanyar de força. Fins l'últim moment vaig estar patint que el DKV no remuntés al final, però no! Va guanyar l'Akasvayu per 87-80!!!!

I per rematar el cap de setmana, en Kimi Raikkonen ha guanyat aquest matí la segona cursa del mundial, el GP de Malàsia!! Només he vist mitja carrera en diferit, i no semblava molt emocionant, però el que em sembla que ja queda clar és que Alonso està fora de lluitar pel campionat aquest any, i que Massa és un mica petardo com a segon pilot de Ferrari (crec que es veuran canvis a Ferrari aviat...).

En tot cas, un cap de setmana molt bo a nivell social i amb molt bon resultats a nivell esportiu!! I ara encara queda un dia de festa!

Torí Gironí!!!

L'Akasvayu es va classificar el passat dimarts per a la final a 8 de la Uleb cup. Així que, com que m'he enganxat de nou al bàsquet i al bàsquet a Girona, doncs me'n vaig amb uns quants de la penya Polska cap a Torí. Això serà del 10 al 13 d'Abril, i espero tornar molt més contenta del que hi pugui anar!

SOM-HI GIRONA!

Calçotada

Ahir vam anar amb en Paco i l'Anna a una calçotada a Garriguelles organitzada per una amiga de l'Anna. La veritat és que ens ho vam passar molt i molt bé, però vaig acabar força cansada (encara no sé ni com vaig aguantar anar a fer una cerveseta!). Us ensenyo les fotos (us recomano que passeu la presentació cap endarrera si les voleu veure en ordre cronològic...)

Malson

No parlo de les eleccions, parlo del malson real que he tingut aquesta nit i que ha provocat que em llevés bastant cansada i amb una sodoració excessiva enganxada al cos. És un somni molt "xorra", però us l'explicaré. Més que res perquè em ve de gust explicar-me'l a mi i poder-lo recordar més endavant.

Ha començat tot en unes canoes en un riu. D'alguna manera sabia que estava participant en alguna mena de reality show basat en esports d'aventura (?!?!?!? - els somnis són cruels). Erem uns 10 o 15 participants, entre ells un jugador de bàsquet del Madrid (l'Àlex Mumbrú - ?!?!?!?). Amb les canoes arribàvem no sé on i moments després erem a una mena de casa de colònies comentant la jornada. Jo parlava amb en Mumbrú que, de cop, era un tio negre i baixet (recordo clarament haver pensat "i tu jugues a bàsquet? però si ets molt baixet... i no eres negre abans... ai si, si. Si que ho eres! - ?!?!?!?). Algú comenta que en algun moment de la sortida han trobat una nena plorant amb problemes i que hem de tornar per ajudar-la. Total, que tornem a les canoes i anem a buscar la nena.

Arribem a una mena de poblat que viu en l'època de maria castanya i anem a parlar amb la nena que ens explica no sé què, però que dóna a entendre que en el poble passen coses rares. Ens comencen a perseguir i dos dels participants, mentre s'escapen, es converteixen en dos nanos d'uns 12 anys amb bicicleta (?!?!?!?) que cauen per una baixada amb molt pendent i es troben a una dona embarassada al costat del riu plorant. La dona sembla debastada però de cop i volta es sobreposa i diu que ella i la seva filla han de donar de menjar al poble.

Tot seguit som al mig del poble, asseguts en plan rotllana. Agafen la dona i la lliguen a un pal, i ens enterem que lo de donar de menjar és bastant més literal del que pensàvem i que en realitat la volen rostir per menjar-se-la. Jo ara sec al costat de l'Ewan McGregor (?!?!?!? - si no m'equivoco) i comencem a sentir una podor extranya. Al costat nostre hi ha una cortina cutre, i quan l'apartem, hi trobem la resta del dinar, una altra dona rostida.

Aquí m'he despertat. Sona molt "xorra", ho sé, però m'ho he passat fatal!!

(?!?!?!? - Moment incongruent típic dels somnis)

Classes de fotografia

Dissabte passat vaig tenir una sortida de classe, i tinc la sort de tenir una gran partenaire!!

Prou d'abaixar-se els pantalons!!

Divendres passat, els companys de l'associació UdG.doc ens vam plantar davant de la facultat de ciències sota el lema "Prou abaixar-se els pantalons. Per la dignitat en la recerca" per protestar per la situació de la recerca en aquest pais, i lligat a la resposta rebuda pels candidats de la demarcació de Girona dels cinc principals partits polítics a un qüestionari que els havíem fet arribar.

Un dels objectius que hem tingut sempre com a associació i que ens ha costat més de fer realitat és el d'apropar la realitat de la ciència i de la situació en la que es troben els investigadors espanyols a la societat, i que la gent del carrer sàpiga com estan les coses en l'àmbit de la recerca en el nostre país. La veritat és que això és molt difícil d'aconseguir, però estic molt contenta de poder dir que dissabte vam ocupar un lloc privilegiat en la primera plana del Diari de Girona i el Punt diari. Molta gent que em vaig trobar dissabte a la nit (en general gent que no sabien res de la nostra associació i el perquè de la nostra lluita) em va fer algun comentari sobre la notícia, i si això li va passar a tothom dels que sortiem a la foto, ja són molts els que saben que existim. Espero que serveixi d'alguna cosa!!