Fi de la primera setmana

La primera setmana ha passat súper ràpid, ni me n'he adonat i ja només en queden quatre. Espero tenir temps de provar tot el que vull probar al laboratori, sinó em farà molta ràbia haver perdut aquesta setmana. Les cèl·lules van arribar dijous després del primer intent d'enviar-les la setmana anterior, massa just per començar a treballar amb elles. Espero que el dilluns hagin crescut prou com per començar els experiments.

En tot cas, la vida a Dublin no es redueix ni molt menys al laboratori. Dijous vam sopar a un pub amb l'Aridna i vam poder probar una de les diverses sopes que pots trobar a qualsevol menú de qualsevol local de la ciutat (on facin menjar, clar). És un plat molt típic, solen ser soper molt contundents que es serveixen amb dos talls de pa gruixut i, com no, mantega. La veritat és que les que he probades són molt bones, i atipen prou com per fer un plat únic.

Ahir dissabte el vaig dedicar a descubrir un xic la ciutat. Vaig anar al Stephen's Green, un parc victorià força gran que hi ha al centre. Molt maco, la veritat, llàstima que aquests dies ens acompanya de forma constant una mena de tramuntana persistent que no convida gaire a passejar.

Una altra visita obligada és al Trinity College, la universitat més antiga d'Irlanda, si no m'equivoco. Està situada just al centre de la ciutat (cosa que em fa força enveja, tenint en compte que la UCD, University College on estic treballant, està a una hora de camí de casa). És un campus relativament gran, i sembla que la seva major atracció és la biblioteca, encara que no hi vaig entrar. Haig de confessar que, comparat amb alguns colleges de Oxford com Christ Church o Magdalen College, no n'hi ha per tant.

Al vespre em van convidar a sopar a casa d'en Kevin i l'Anna, uns amics de l'Ariadna (bé, de fet l'Anna havia estudiat a Girona i un contacte porta a un altre...). Molt macos, ve de gust poder menjar una bona truita de patates quan ets lluny de casa!

Dublin: primer contacte

M'està costant submergir-me en l'anglès. No és una qüestió d'accent, és rapidesa mental i a mi me'n falta. Però crec que no serà difícil situar-me.

De moment he pogut explorar un xic el centre de la ciutat i tinc alguna cosa controlada, principalment el transport que, per sort, em deixa gairebé davant de casa. La caseta està molt bé, la Ruth ha estat un encant deixant-me-la. A més, tinc connexió inalàmbrica a internet, el que em permetrà mantenir un contacte fluid amb Girona.

De moment no he tingut massa contacte amb la gent local, però semblen força oberts. Caldrà investigar-ho més a fons.

Tot i que encara no la conec, la Ruth és fantàstica. La casa és perfecte, molt acollidora, i ella m'ha trucat aquest matí per assegurar-se que tot estava bé. M'alegro que la primera opció d'allotjament no sortís bé, crec que estaré molt millor aquí.

Sona Guns'n'Roses al pub. Em recorda a Buenos Aires, em vaig passar tot el viatge escoltant-los. Fa mitja vida d'allò (si, mitja vida, 15 anys) i sembla que no hagi canviat res des de llavors. En realitat ha canviat tot.

Demà començo a treballar en el nou projecte. El 2008 és un any de canvis. Exactament el que necessitava.

...ja li tenia ganes, al 2008!

Aquests dies són els típics on tothom publica entrades amb el típic feliç any nou, i de fet aquesta entrada és una més d’elles. Com que ja vaig una mica tard, però, perquè ja som a dia 7, m’ha semblat oportú no posar aquest encapçalament.

Però em sembla una mica buit dir “feliç”, perquè la felicitat és d’aquelles coses subjectives i molt personals. Mil exemples trobaríem de petites coses que, segons l’estat d’ànim, valorem diferentment. Un dia ets feliç amb un somriure i l’endemà no en fas prou ni amb mil abraçades. Així que no us vull desitjar un simple “feliç” any nou, sinó més aviat un any ple d’optimisme, que tingueu la capacitat d’afrontar-ho tot amb la cara per davant, amb humor. Que un somriure us ompli cada dia i no només aquells en què us heu llevat amb el preu dret. Perquè si sou capaços d’afrontar el nou any amb esperit positiu, estic segura que serà un feliç 2008, i jo que me n’alegraré per vosaltres.

Jo li demano molt a aquest any, li demano canvis, li demano renovar energies i recuperar il·lusions. I per començar, me’n vaig un mes a Dublin a partir del proper 20 de gener. Ara com ara, em queden detalls importants per lligar, però em fa molta il·lusió aquesta petita estada, el canvi d’aires i el gir que suposarà en la meva rutina. I a partir d’aquí, tot un nou any per descobrir.