Bolonya

Algun dia m'estendré més en la meva problemàtica personal pel que fa al meu futur a la universitat, ja que és un tema que val la pena aclarir a tots aquells que em miren i diuen "però si tu estas bé, ets gairebé funcionaria" i no tenen ni la menor idea de com funcionen les places de professorat a la universitat avui en dia. En tot cas, ara no és el moment per allargar-me. Així que us deixo amb una petita reflexió sobre Bolonya, extreta d'un article d'una revista que edita la Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular. La resta de l'article, aquí.

Què m'està passant...

Fa molt que no escric. Suposo que podria buscar excusa, però no en tinc ganes. Més que excusa, potser una explicació. No us imagineu la de vegades que penso "això ho posaré al blog" just abans que es dilueixin les ganes de fer-ho. Abans, molt abans, quan vaig obrir el blog, passava moltes hores a la feina i, per aprofitar l'últim moment, sovint escribia alguna entrada abans d'anar a casa. Ara ja no tinc ganes d'estar-me tantes hores al despatx (tot i que ara hi sóc... és ben bé que si no escric aquí no ho faig enlloc) i quan arribo a casa, hi ha massa coses a fer o no fer. En tot cas, ja se m'han passat les ganes.
També és veritat que abans tendia a mirar un a un els blogs dels amics, per lo que em guardava un cert temps diari per la tasca en qüestió en què també venia inclos el temps per escriure jo en el meu. Ara, amb el Google Reader, és tant fàcil com entrar, mirar si hi ha alguna novetat en la llista de blogs que tinc posada, mig minut si no hi ha res, cinc o deu si hi ha alguna novetat, i tornem a la feina. Haver perdut el temps que normalment "perdia" per seguir els blogs dels altres, ha tingut conseqüències greus. El primer és el tema d'aquesta parrafada. El segon, la meva aportació com a comentarista de blogs ha disminuit en picat. I això també és una de les coses que hauria d'intentar recuperar. Sobretot, perquè el no visitar un per un els meus blogs habituals, m'ha fet perdre el costum de xafardejar els comentaris a les entrades dels altres, i amb això es perd el 90% de la màgia.
Hi ha un bloqueig conceptual també. Encara navego una mica en el sentit que li vull donar a aquest blog. Al principi, en feia prou amb posar-hi alguna recepta, explicar algun viatge, pel·lícules... Cada cop les entrades són més inútils, en el sentit que tenen menys sentit de ser. M'he comprat una bici, m'he comprat un ordinador, m'he tret un queixal, he fet donuts (i encara no he penjat les fotos que vaig fer fa dies...). A qui li importa. No sé, cada cop li trobo menys sentit a un diari personal per internet. No perquè m'hagi agafat de cop un sentit de ridícul extrem. Més aviat que m'adono de la falta d'interès que té. Així que el que fins ara eren entrades, ara són pensament que passen de llarg pel cap i que no arribo ni a escriure, perquè no crec que valguin la pena.
Suposo que ja no escric perquè tinc millors coses a fer (o a no fer, que tenir temps per no fer res també és important) i perquè el que faig o no faig ja no tinc ganes de publicitar-ho. Però m'agrada la idea de tenir un blog i m'agrada la idea d'intentar tenir, algun dia, força públic. El que necessito és reflexionar sobre el contingut (cosa que estic fent desde fa uns dies, i ja començo a tenir mig clar el canvi de rumb) i la forma.
De moment, quedo en "standby".