El último gran mago

Una pel·lícula molt de passar l'estona, sempre i quan no tinguem massa son, perquè Morfeu es podria apoderar de nosaltres. És una història sencilla, que no ens explica gaire res de nou i en la que no destaquen cap dels seus personatges especialment (a la meva manera de veure-ho). Bé, per ser justos, diríem que la nena que fa de la filla de la Catherine Zeta-Jones, Saoirse Ronan, si que ho fa bé.

No és una peli de màgia, que sigui Houdini no és més que una excusa per atraure el públic a la seva història. Se suposa que és una pel·lícula romàntica en la que pràcticament som incapacos de veure atracció entre Pearce i Zeta-Jones (més per culpa de la segona que del primer, em sembla, però confesso que en això no sóc objectiva... ;oP). I per això, al final tot falla una mica i arriba aquell moment en què, o decideixes que ja que has pagat l'acabes de veure, o dorms. Tot depèn de a quina sessió hagis anat (per mi, peli no recomanada en horari nocturn).

En definitiva, si voleu veure trucs de màgia, no hi aneu. Si voleu veure una pel·lícula passional, no hi aneu. Si voleu passar una estona tranquil·la, amb una historia simple i no us fa res pagar uns quants euros, pot ser una opció. Però no hi aneu amb massa pretencions.

Per gent molt friky

Entendre l'Arturito és fàcil, si saps com... Proveu-ho!

R2D2 translator

The fountain (La fuente de la vida)

Va la pena anar a veure aquesta pel·lícula impactant, d’estructura en certa manera complexa i imatges espectaculars. Només per això últim ja mereix pagar el preu de l’entrada. La fotografia és delicada, les llums i els colors atrauen els ulls i la música ho acaba d’arrodonit tot. Crec que és una història que s’ha d’entendre més enllà del que ens expliquen, que mereix un punt de reflexió tot i que no és difícil comprendre que estem davant d’una gran història d’amor.

Permeteu-me una crítica. Val la pena, molt, però no us fixeu en la figura del científic obsessionat tant desafortunadament creat amb l’objectiu de mostrar-nos la més profunda desesperació i angoixa. Però aquesta, potser, no era la manera. Si us plau, no us quedeu amb el que fa (ni el que diu quan parla de feina), només amb el que representa.

Babel

Aquesta és la última pel·lícula que he anat a veure. He tingut la oportunitat de veure-la en versió original al Truffaut i la veritat és que, un cop vista, no concebo aquesta pel·lícula en versió doblada. Evidentment, qualsevol pel·lícula guanya molt en versió original, però concretament aquesta perd gran part del seu missatge, la incapacitat o problemes de comunicació, quan un la veu tota ella en el mateix idioma.

Diverses històries lligades entre si per un fet anecdònic que desencadena el que se'ns explica; narren com la llengua, la diferència generacional, les pors a dir el que sentim en veu alta o, al capdevall, els problemes que existeixen per comunicar-nos els uns amb els altres, agreugen una situació que acaba arrossegant els personatges sense que puguin (o no vulguin) controlar el que els passa.

Cada una de les històries, tot i estar lligades amb les altres, tenen el seu propi principi i fi, el seu propi fil argumental. Personalment, em va costar lligar la història del Japó amb les altres, la vaig trobar un xic fora de lloc, tot i que també segueix la pauta principal del film al explicar-nos els problemes d'una adolescent per relacionar-se amb el que l'envolta. No només per la seva deficiència (és sord-muda) sinó també, en la meva opinió, pel moment de la pubertat en el que es troba, amb tot el que ha passat recentment a la seva vida, i no sap com afrontar-ho ni com demanar ajuda per fer-ho.

Us la recomano i, sobretot, en versió original. Encara teniu temps de veure-la al Truffaut, de moment fins el 25 de Gener. Ja és la tercera setmana en cartellera, i això no és habitual en aquest cinema, així que no desaprofiteu la oportunitat.

Sommer vorm Balkon...

... o Estiu a Berlín, com ha estat traduïda al nostre país. Pel·licula alemana del director Andreas Dresen sobre el dia a dia de Katrin i Nike, i com les penes i la rutina es passen millor quan pots desfogar-te cada vespre amb una copa de vi i unes bones vistes des d’un balcó de Berlín. Però quan desapareix aquesta via d’escapament, les tensions creixen i les penes es fan més dures, les sensibilitats estan a flor de pell i la crispació envers una vida gens fàcil es fa cada cop més evident. I és que val la pena que tinguem sempre en compte qui o què és el nostre botonet que ens permet esvair la nebulosa de problemes que tots tenim al voltant del cap, per què el dia que no puguem petjar el botó serem conscients del poc que som capaços de suportar.
Una pel·lícula molt recomanable i molt més ara, en temporada d’estiu, quan més del 80% de la cartellera és de dubtosa qualitat.

X-men

Ahir vaig anar a veure la tercera entrega de X-men. Als que no us agradin els còmics de la Marvel, o els còmics d'herois en general, potser només veureu una pel·lícula d'acció amb poca substància (sobretot si no heu vist la primera i segona part). Haig de confessar que vaig trobar-hi a faltar alguna conclusió concreta a certes històries personals que s'obren i no es conclouen. Però també us haig de dir que em va agradar molt la lluita social que se'ns presenta, en què una raça diferent, la de mutants, està dividida entre els que creuen en la convivència i els que es consideren superiors i menystenen a aquells que els van abandonar i perseguir: els Homo sapiens (els seus pares i germans, en els fons).

Sembla que estem davant de la última part de la que es va concebre inicialment com a trilogia. Però què voleu que us digui, no ho tinc tant clar. Si no, per què donar tanta importància en cartells i propaganda a alguns 'mutants' que no tindran cap participació rellevant en la película? Es tracta d'ensenyar bon material només com a truc comercial o és que ja ens preparen per la quarta entrega?

En tots cas, per aquells que la vulgueu veure i encara no ho hagueu fet, un consell. Pareu atenció a la classe magistral del Dr. Xavier a l'inici de la pel·lícula i no sigueu ràpids alhora d'avandonar el cine. El final dels crèdits té una petita sorpresa.