Sense comentaris... :o)

Quin gran dia!!!!

Això no significarà massa res per molta gent, però avui estic molt contenta. Avui, no sé si a conseqüència de la meva felicitat (molt possible) o la raó que fa que ho estigui (que també), m'he decidit a llençar el 90% del contingut del meu calaix del congelador del laboratori. Amb això he enterrat la gran majoria de les mostres, fraccions, alíquotes i demés històries de la meva tesi, i he fet lloc, i he buidat caixes, i tot està a punt per començar nous experiments i noves tècniques amb mostres noves. M'ha costat mig any, però ja he deixat la tesi enrere!

Carpe Diem

Avui m’han explicat una història trista de les que et fan recuperar la sensació perduda per la rutina diària de la importància de saber viure. Sense oblidar les obligacions ni els deures, sense passar per damunt dels altres, sense ser egoistes. Però recordant que, en gran part, la felicitat d’un mateix és cosa nostra. Així que, aprofitant mentre em duri aquest sentiment, intentaré deixar-me anar més i pensar menys en algunes coses. Si més no, fins que m’engoleixi de nou l’estrès i la responsabilitat, el futur i l’ordre. Vaja, fins que torni a ser jo mateixa. St. Jordi és un bon dia per pensar així!

El último gran mago

Una pel·lícula molt de passar l'estona, sempre i quan no tinguem massa son, perquè Morfeu es podria apoderar de nosaltres. És una història sencilla, que no ens explica gaire res de nou i en la que no destaquen cap dels seus personatges especialment (a la meva manera de veure-ho). Bé, per ser justos, diríem que la nena que fa de la filla de la Catherine Zeta-Jones, Saoirse Ronan, si que ho fa bé.

No és una peli de màgia, que sigui Houdini no és més que una excusa per atraure el públic a la seva història. Se suposa que és una pel·lícula romàntica en la que pràcticament som incapacos de veure atracció entre Pearce i Zeta-Jones (més per culpa de la segona que del primer, em sembla, però confesso que en això no sóc objectiva... ;oP). I per això, al final tot falla una mica i arriba aquell moment en què, o decideixes que ja que has pagat l'acabes de veure, o dorms. Tot depèn de a quina sessió hagis anat (per mi, peli no recomanada en horari nocturn).

En definitiva, si voleu veure trucs de màgia, no hi aneu. Si voleu veure una pel·lícula passional, no hi aneu. Si voleu passar una estona tranquil·la, amb una historia simple i no us fa res pagar uns quants euros, pot ser una opció. Però no hi aneu amb massa pretencions.

Homenatge a Edgar Allan Poe

(en castellà, aquí)

70è aniversari!

Aquest senyor i aquesta senyora (que no tinc junts a cap foto!!! -nota mental: solucionar-ho) són els meus avis, i avui fa 70 anys que es van casar!!!

Avui he dinat amb la meu mare i m'ha estat explicant una mica la seva història... i se'm posa la pell de gallina quan penso tot el que han viscut i superat. Avui el dia és per ells, perquè gràcies a ells jo estic aquí i, en gran part, sóc qui sóc. No m'imagino que algun dia no hi seran, per això espero poder-los disfrutar encara molt.

Us estimo!

Torí... ja som aquí!

Cancer's Cosa Nostra

Us copio un petit fragment d'un article publicat a Science aquest mes sota el títol "All in the Stroma: Cancer's Cosa Nostra", que resum molt bé la direcció que pren la meva recerca després de la tesi.

As several spectacular cases have shown, corporate criminals can operate for years, bending office systems to their nefarious deeds. Eventually, the malfeasance can threaten the entire company. So it is with cancer cells. Cancer biologists have recently been coming to grips with the fact that tumor cells get a lot of help from the cells around them. Such collusion is not the source of disease: More than 30 years of research have shown that mutations in a cell's own DNA initiate the changes that put it on its destructive path. But "people are realizing that the tumor environment is a coconspirator," says Zena Werb of the University of California, San Francisco (UCSF). "There's benn a clear shift in interest". - J Marx.

El morro que tinc (I)

Si mai sentiu l'imperiosa necessitat de regalar-me alguna cosa...





...em molaria molt tenir una Brita per filtrar l'aigua.

Més presentacions!!

Avui us presento les meves noves nenes, una de les múltiples responsables de tenir-me bastant entretinguda a partir d'ara. N'han de venir d'altres, però amb aquestes sóc bastant novata, perquè tot just me les van presentar a Dublin. De moment estant creixent molt a poc a poc (el primer disgust, perquè les necessitava ben eixerides per abans de marxar a Torí), però els donarem una mica de temps, que estar congelat a -80ºC tampoc ha de ser massa agradable.

Aquí les teniu, les magnífiques HuH-7, cèl·lules de carcinoma hepatocel·lular.

Les fotos són un xic "cutres", però tenint en compte que estan preses amb una compacta digital a través de l'ocular... no han quedat tant malament!