07 agosto, 2006

UNA CARRERA INOBLIDABLE...



Potser a molts no us interessa la Formula 1 però ahir va tenir lloc, al circuit d'Hungaroring a Hongria, una de les millors carreres que he vist fins ara. I ho demostren els missatges que m’anava enviant en Narcís i la trucada al final per comentar la jugada, cosa que no passava des de fa molt temps. I és que una cursa així s’havia de comentar.
Des del primer moment les coses estaven realment interessants. I no vull dir quan es van apagar les llums vermelles, sinó els dies anteriors amb els penalitzacions d'Alonso i Schumacher amb 2 segons a la classificació per cada un, amb les baixes temperatures inesperades i la pluja el dia de carrera. Només cal pensar que, en el circuit en què més costa avançar després de Mònaco, Alonso i Schumacher (els dos líders del mundial) van sortir de les posicions 15 i 12 respectivament, però van aconseguir arribar a ser 1r i 2n en algun moment de la cursa demostrant que realment són molt bon pilots. No vull mals entesos, no sóc pas seguidora ni d'un ni de l'altre (simplement evitaré cometaris al respecte del meu pilot favorit en aquesta entrada perquè no em dóna massa alegries últimament... tot i que he llegit que Liuzzi li va demanar disculpes per l’incident cosa que em fa pensar que no va ser culpa seva) però és que el que van fer va ser impressionant. Van tenir mala sort, primer Alonso va abandonar per problemes amb una roda 'mal collada' (?) i després va ser Schumacher qui va dir adéu quan va perdre la segona posició en favor de Pere de la Rosa i la tercera en favor de Heidfeld per desgast dels seus neumàtics intermitjos en una pista que, al final de la cursa, ja estava seca. Així que podem dir que Alonso va tenir, d'alguna manera, la sort dels campions. Primer, Schumacher va patir la mateixa penalització que ell en la classificació, i després es va acabar retirant de la carrera després del pilot asturià sense tenir possibilitats de reduir-li l’avantatge en el mundial. Realment, aquest xicot no es pot queixar.
Ara bé, el millor de tot va ser veure Pere de la Rosa pujar al segon lloc del podi, junt amb Button (que va ser 1r, per primera vegada a la seva vida) i Heidfeld (el 3r). Va ser el seu dia però també el nostre. El de tots aquells que teníem ganes que un català estigués per fi allà dalt, i per tots els que volíem que de la Rosa arribés on es mereix. Ara només hem d'esperar que els que remenen els fils dels equips estiguessin ben desperts i poguessin veure bé el que va fer en Pere el cap de setmana i puguem tenir el luxe de gaudir-lo durant molt més temps. Felicitats Pere!

4 comentarios:

Txapulín dijo...

M'has sorprès, no imaginava que t'agradès la F1.

A mi no em diuen res, ni les carreres ni els esports en general (excepte quan juga el barça), però he de reconèixer que la teva crònica és molt professional.

S dijo...

Moltes gràcies! Això és pq cada dia repasso una o dues pàgines sobre F1 i m'escolto tot el que passi per la TV al respecte (encara que els comentaristes que tenim per aquí siguin com 'hooligans' del senyor Alonso). I mira, al final se t'enganxa una mica el to!

Anónimo dijo...

Doncs jo, que sóc profà en la matèria, em vaig empassar tota la cursa!! Realment va estar molt bé. Crec que en Schumi va ser massa agosarat i per això no va poder retallar cap punt a l'Alonso. No sé, potser és aquesta mentalitat d'arriscar la que el distingeix dels altres pilots. I sí, per fi un català al podi!

N dijo...

Vaig disfrutar com un nen petit! Feia temps que no m'ho passava tan bé amb una cursa de F1! Per això et vaig enviar tants de missatgets, perquè sabia que tu també estaves enganxada davant del televisor, i veig que en Guillem també. Relatiu a en Kimi...ejem...com et vaig dir, aquest noi s'ho ha de fer mirar, perquè quan no trenca el motor es menja un altre cotxe. I espero que en Pedrito arribi encara més amunt!