La veritat és que sempre havia pensat que seria un moment difícil de gaudir per culpa dels nervis i la pressió del moment, però en realitat m’ho vaig passar molt bé. Ho recordo com un dia molt maco, com ha de ser. Recordo els nervis a l’estómac just mitja hora abans de la presentació, i no ser capaç d’aguantar el làser sense tremolar. Recordo estar nerviosa, obrir la boca i no poder callar (algun avantatge havia de tenir això de xerrar pels descosits quan em poso nerviosa), i fer una presentació que al final no tenia res a veure amb els assajos. Però sobretot, tal i com li comentava a un amic aquell mateix vespre emocionada, recordo estar allí dreta després de conèixer la nota, somrient, amb totes aquelles cares, família i amics, mirant-me també somrient, aplaudint, alegres. Crec que mai he viscut un moment més emotiu en tota la meva vida, i això si que no m’ho esperava. Gracies a tothom per demostrar-me el seu recolzament, vau convertir el dia en un moment fantàstic.
5 comentarios:
Felicitats Doctora Barrabés!! em va saber greu no poder ser-hi, però el transport em sortia una mica car ;-)
Més per res, m'hauria agradat menjar uns quants d'aquests canapés, perquè sabràs que de física nuclear (o era bioquímica?), jo res de res!
Una darrera i recurrent pregunta: els pàncrees són bons rostidets? (sí, era la pregunta que havia de fer a la lectura, però no va poder ser!)
Ei! Jo també esperava aquest post per a felicitar-te.
Faig meu el comentari del Narcís, sobretot la part aquesta del transport. ;)
Una abaçada.
Moltes gracies!!! Ara que ja he pagat el 126,73 € de drets d'examen i els 193,70 € de títol, ja puc dir que sóc doctora!!!!
eiiiiiiiii FELICITATS!!!
Suposo que la pregunta és òbvia, i més típica encara: -i ara què? :P
(per cert, jo me'n sé d'un a qui sí li va tremolar el làser durant una bona estona juasjuasjuas)
Doncs mira, de moment em quedo a la universitat de profe i ja veurem com van les coses...
Publicar un comentario