29 abril, 2007

Der fliegende Holländer


El passat dimarts 24 d'abril vaig tenir la oportunitat d'anar al teatre del Liceu per primera vegada per anar a veure l'òpera 'Der fliegende Holländer (L'holandès errant)' de Richard Wagner. Es tracta d'una òpera en tres actes sense pausa que ens situa la història a les costes de Noruega on un mariner maleït (l'holandès) busca la solució a la seva dissort en l'amor de la filla (Senta) del capità noruec Daland a canvi dels seus tresors. Senta, compromesa ja amb el caçador Erik, coneix la història de l'holandès de temps ençà i n'està enamorada, pel que no dubtarà en sacrificar-se per ell. Òbviament, aquesta història tant clara, passarà pels seus moments de malentès i acabarà de forma tràgica, però alhora evident.

Haig de dir que aquesta és la meva segona incursió en la òpera, la primera vegada va ser fa 15 anys quan vaig anar a veure Tosca de Puccini, i que la música de Wagner es bastant més fosca i dura del que imaginava (curiosament, em va recordar totalment a les bandes sonores de les pel·lícules antigues de mariners), però la veritat és que l'experiència em va encantar i espero tornar a repetir-la aviat.

23 abril, 2007

Feliç St. Jordi


Defensa de la alegría

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas del azar
y también de la alegría.

Mario Benedetti

22 abril, 2007

Deixadesa...

Vaig atabalada, ho sento, fa segles que no escric res i això que tenia coses per dir! No vaig fer res especial per setmana santa però vam visitar Carcassona el dissabte. Una ciutat emmurallada que em va encantar i un viatget de un dia que us recomano. Y l'odissea de Madrid, del cap de setmana passat, que va començar amb robatori de cartera i va acabar sopant amb el mateix Álex de la Iglesia. Per cert, que m'han enviat per correu la cartera robada, sense calers ni targetes de crèdit, però amb la documentació que ja m'havia anat a renovar... Prefereixo pensar en el sopar amb l'Álex de la Iglesia, què voleu que us digui.