Lensbaby

M'han deixat això per jugar:

i de moment m'ho estic passant molt bé!! Es tracta d'un objectiu "flexible" que et permet enfocar o desenfocar selectivament alguna part de la foto (és la millor manera que tinc d'explicar-ho). De moment ja he sortit a jugar un parell de cops i no m'ha sortit res digne de ser ensenyat, però quan tingui alguna cosa bona, ja us ho ensenyaré.

De moment, si voleu veure quin tipus de fotos es poden aconseguir, podeu anar aquí!!

Vaya semanita...

...i no parlo del programa de TV. Entre que el temps no acompanya i només penso en el que m'espera, ja estic cansada i encara no he començat!

Aquesta setmana ja no faig proves, aquesta setmana és definitiu! Un experiment a 72 hores, amb 10 mostres pel mig, amb 20 flascons de cultius implicats i que, definitivament, representen un canvi de rumb en la meva recerca. En tinc ganes... però el dijous serà mortal! I encara sort que divendres, dissabte i diumenge només serà al matí... Espero poder arribar a veure l'Akasvayu-DKV del dimenge al migdia, ni que sigui la meitat. I espero ensenyar-vos algun dia una publicació amb els resultats! Que voldrà dir que ha valgut la pena!

El problema d'apuntar-te a un curs d'idiomes...

...es que quan hi ha examen et toca estudiar!

PS. Si no fos perquè si a provo em tornen les peles, ja hauria desistit...

PaGAGnini

La unió d'un violinista de la talla d'Ara Malikian i el grup d'humor sense paraules Yllana dóna com a resultat un impressionant espectacle en el qual es barregen moments musicals molt coneguts presentats d'una manera sorprenent. La proposta inclou la reinterpretació d'aquests passatges, reinventant-los per tal de veure'ls amb una mirada nova.


Això és el que vaig a veure dintre de tres hores. A veure què tal!!!


(Edito)
Un espectable molt, però que molt recomanable. A nivell musical, molt bé. Però el millor (i més difícil) és connectar amb la mainada. És un espectacle pensat per a la mainada però que ens permet als grans (poc madurs...) sentir-nos plenament inclosos. És un gust sentir una peça clàssica o no tant clàssica amanida amb la rialleta d'alguna criatura més o menys gran de tant en tant. I al final ja no les sents perquè tu rius més. I sempre disfrutant de la música. La veritat, ha valgut la pena!

(Edito per segona vegada)

Sense comentaris... :o)

Quin gran dia!!!!

Això no significarà massa res per molta gent, però avui estic molt contenta. Avui, no sé si a conseqüència de la meva felicitat (molt possible) o la raó que fa que ho estigui (que també), m'he decidit a llençar el 90% del contingut del meu calaix del congelador del laboratori. Amb això he enterrat la gran majoria de les mostres, fraccions, alíquotes i demés històries de la meva tesi, i he fet lloc, i he buidat caixes, i tot està a punt per començar nous experiments i noves tècniques amb mostres noves. M'ha costat mig any, però ja he deixat la tesi enrere!

Carpe Diem

Avui m’han explicat una història trista de les que et fan recuperar la sensació perduda per la rutina diària de la importància de saber viure. Sense oblidar les obligacions ni els deures, sense passar per damunt dels altres, sense ser egoistes. Però recordant que, en gran part, la felicitat d’un mateix és cosa nostra. Així que, aprofitant mentre em duri aquest sentiment, intentaré deixar-me anar més i pensar menys en algunes coses. Si més no, fins que m’engoleixi de nou l’estrès i la responsabilitat, el futur i l’ordre. Vaja, fins que torni a ser jo mateixa. St. Jordi és un bon dia per pensar així!