tag:blogger.com,1999:blog-285366682024-03-19T12:22:06.139+01:00... el temps és fet de segons.Aquest pretén ser un petit espai de lleure, el meu lleure més que el vostre. Un lloc on jo mateixa pugui regurgitar un xic el que engoleixo i no tinc temps de pair tranquil·la. I mira, si voleu compartir els meus vòmits mentals, endavant! No sóc avara!Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.comBlogger147125tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-9495759047509315572009-05-06T13:15:00.001+02:002009-05-06T13:17:09.252+02:00TrasllatJa he comantat per aquí que necessitava un canvi, i finalment l'he fet. A partir d'ara em podreu trobar a:<br /><br /><a href="http://eltempsfetdesegons.wordpress.com/">http://eltempsfetdesegons.wordpress.com/</a><br /><br />Moltes gràcies per haver passat per aquí!!!Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-32310050389341305282009-03-18T17:47:00.003+01:002009-03-18T17:55:36.170+01:00BolonyaAlgun dia m'estendré més en la meva problemàtica personal pel que fa al meu futur a la universitat, ja que és un tema que val la pena aclarir a tots aquells que em miren i diuen "però si tu estas bé, ets gairebé funcionaria" i no tenen ni la menor idea de com funcionen les places de professorat a la universitat avui en dia. En tot cas, ara no és el moment per allargar-me. Així que us deixo amb una petita reflexió sobre Bolonya, extreta d'un article d'una revista que edita la <a href="http://sebbm.bq.ub.es/"><em>Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular</em></a><em>. </em>La resta de l'article, <a href="http://www.sebbm.com/pdf/159/d03159.pdf">aquí</a>.<br /><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/ScElvjuoMLI/AAAAAAAAAfg/WwfyfIT9k94/s1600-h/Sin+t%C3%ADtulo-1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314570534248788146" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 285px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/ScElvjuoMLI/AAAAAAAAAfg/WwfyfIT9k94/s400/Sin+t%C3%ADtulo-1.jpg" border="0" /></a>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-80360366870797091312009-03-12T19:52:00.002+01:002009-03-12T20:36:57.358+01:00Què m'està passant...Fa molt que no escric. Suposo que podria buscar excusa, però no en tinc ganes. Més que excusa, potser una explicació. No us imagineu la de vegades que penso "això ho posaré al blog" just abans que es dilueixin les ganes de fer-ho. Abans, molt abans, quan vaig obrir el blog, passava moltes hores a la feina i, per aprofitar l'últim moment, sovint escribia alguna entrada abans d'anar a casa. Ara ja no tinc ganes d'estar-me tantes hores al despatx (tot i que ara hi sóc... és ben bé que si no escric aquí no ho faig enlloc) i quan arribo a casa, hi ha massa coses a fer o no fer. En tot cas, ja se m'han passat les ganes.<br />També és veritat que abans tendia a mirar un a un els blogs dels amics, per lo que em guardava un cert temps diari per la tasca en qüestió en què també venia inclos el temps per escriure jo en el meu. Ara, amb el Google Reader, és tant fàcil com entrar, mirar si hi ha alguna novetat en la llista de blogs que tinc posada, mig minut si no hi ha res, cinc o deu si hi ha alguna novetat, i tornem a la feina. Haver perdut el temps que normalment "perdia" per seguir els blogs dels altres, ha tingut conseqüències greus. El primer és el tema d'aquesta parrafada. El segon, la meva aportació com a comentarista de blogs ha disminuit en picat. I això també és una de les coses que hauria d'intentar recuperar. Sobretot, perquè el no visitar un per un els meus blogs habituals, m'ha fet perdre el costum de xafardejar els comentaris a les entrades dels altres, i amb això es perd el 90% de la màgia.<br />Hi ha un bloqueig conceptual també. Encara navego una mica en el sentit que li vull donar a aquest blog. Al principi, en feia prou amb posar-hi alguna recepta, explicar algun viatge, pel·lícules... Cada cop les entrades són més inútils, en el sentit que tenen menys sentit de ser. M'he comprat una bici, m'he comprat un ordinador, m'he tret un queixal, he fet donuts (i encara no he penjat les fotos que vaig fer fa dies...). A qui li importa. No sé, cada cop li trobo menys sentit a un diari personal per internet. No perquè m'hagi agafat de cop un sentit de ridícul extrem. Més aviat que m'adono de la falta d'interès que té. Així que el que fins ara eren entrades, ara són pensament que passen de llarg pel cap i que no arribo ni a escriure, perquè no crec que valguin la pena.<br />Suposo que ja no escric perquè tinc millors coses a fer (o a no fer, que tenir temps per no fer res també és important) i perquè el que faig o no faig ja no tinc ganes de publicitar-ho. Però m'agrada la idea de tenir un blog i m'agrada la idea d'intentar tenir, algun dia, força públic. El que necessito és reflexionar sobre el contingut (cosa que estic fent desde fa uns dies, i ja començo a tenir mig clar el canvi de rumb) i la forma.<br />De moment, quedo en "standby".Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-44297019415566967142009-02-18T14:12:00.000+01:002009-02-18T14:14:19.857+01:00Nueva Esperanza<div align="justify">Saludos a todos y todas los que vayan a leer esto y gracias por el interés mostrado al hacerlo.</div><div align="justify"><br />Quisiera hablarles de una comunidad llamada <strong>Nueva Esperanza</strong> y que se encuentra situada en Colombia, cerca de una población llamada Turbo, en la costa caribe del país y muy cerca de la frontera con Panamá. Esta comunidad no tiene ni cinco años de existencia, fue creada por población afro-colombiana desplazada por la guerra que se vive en el país. </div><div align="justify"><br />En el año 1997, 24 comunidades del bajo Atrato (río que desemboca en el Golfo de Urabá) fueron obligadas por las fuerzas armadas y grupos de paramilitares a desalojar sus hogares. Los motivos esgrimidos fueron la lucha contra la guerrilla, pero han pasado los años y ninguno de los habitantes de esta zona han sido juzgados por pertenecer a ningún grupo armado. Las causas reales del desalojo fue la riqueza natural de la zona donde vivía esta gente. La plantación exagerada de la hoja de palma, usada para hacer biocombustibles es lo que finalmente ha estado sucediendo.Varias de las familias desplazadas decidieron hace unos cinco años reubicarse en la zona. No en las mismas comunidades, por supuesto, en una zona donde se creó un corredor humanitario para facilitar dicha reubicación.</div><div align="justify"><br />Las condiciones en estas nuevas comunidades (ahora mismo hay dos) son muy duras. No hay agua corriente, apenas electricidad, las comunicaciones son difíciles…, pero es en el tema sanitario en donde andan más escasos de recursos. Etilvia, la promotora de salud de la zona desde hace 12 años (empezó en esto poco antes de los desalojos y nunca ha dejado de estar allá), hace lo que puede, pero necesita más material para poder hacer mejor su trabajo. Cualquier cosa que se consiga puede ser de mucha utilidad allá.</div><div align="justify"><br />Aquí es donde pueden entrar ustedes. Me gustaría pedirles, casi suplicarles, que nos ayuden a obtener recursos. El envío de material puede ser muy caro desde España, y posiblemente allá en Colombia sea más barato obtenerlo. No obstante, todo lo que puedan aportar será bienvenido. Les hago llegar la lista de material necesario por si quieren preguntar cualquier cosa.</div><div align="justify"><br />Por tal de recaudar fondos hemos procedido a abrir una cuenta bancaria donde pueden ingresar aquellos que esten interesados en colaborar. Cualquier cantidad, por muy poca que sea, puede ser de gran ayuda. Lo que sí puedo garantizarles es que esa ayuda llegará a su destino.</div><div align="justify"><br />El número de cuenta es 2081-0316-39-0000023334 (Caixa del Penedès). Está a nombre de Raquel Gómez (Compañera de Viaje) y Merche Martínez, para que esten seguros de que, en el caso que quieran hacer algún ingreso, va al sitio seguro. </div><div align="justify"><br />Muchas gracias por la ayuda!</div><div align="justify"><br />Lista de material: Jeringas, silocaina, agujas de sutura absorvibles y no absorvibles de todo tamaño, gasas, algodón, aparato de control de diabetes, tiras reactivas, termómetros, guantes, isodine (betadine), alcohol, penicilina procaínica, neurobión, acetaminofen, iboprufeno, tiritas, preservativos, tensiómetro, otoscopio, suero oral, suero antiofídico, fluor, tiras de control de orina, enalopril para hipertensos, hidroclorotiacida, inhalador para asmáticos, bisturís, lancetas, cateter intravenoso para adultos y niños.</div><div align="justify"><br /><a href="mailto:eduensudamerica@gmail.com">eduensudamerica@gmail.com</a> / <a href="mailto:eduardbarrabes@yahoo.es">eduardbarrabes@yahoo.es</a></div>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-39525045490707547612009-02-16T17:43:00.004+01:002009-02-22T22:53:42.435+01:00The incredible doughnuts' worldFeia molt que havia abandonat aquestes entrades, però m'ha agafat de nou per aquí. Fa poc, la <a href="http://www.enjuliana.com/">Bea</a> ens va recomenar aquesta recepta que ella havia tret d'<a href="http://pandulcesyotraspalabras.blogspot.com/2009/01/donuts-ibricos.html">aquí </a>(i que jo he trobat a altres llocs, com per exemple <a href="http://www.lacocinadeauro.com/index.php/2007/04/24/donuts-doughnuts/">aquí</a>). No és que siguin similars, és que són literalment iguals. Així que, com que jo els he probat de fer i han triunfat moltíssim, la traduiré i la reproduiexo amb llibertat.<br /><br /><p>Ingredients:</p><ul><li>300 gr. de farina de força (és farina per fer pa, no la normal)</li><li>200 gr de farina normal (pot ser la de reposteria)</li><li>80 gr. de sucre</li><li>5 gr. de sal</li><li>20 gr. de llet en pols</li><li>20 gr. de llevat de pa (no els sobres Royal, sinó l'especial de panaderia -Maizena, Vahine, o similar-)</li><li>230 gr. d'aigua tèbia</li><li>1 ou mitjà (60 gr.)</li><li>40 gr. de mantega o margarina</li><li>Opcional: vainilla.</li></ul><p>Es barregen bé tots els ingredientes secs: les farines, el sucre, la sal, la llet en pols i el llevat (jo no hi he posat vainilla, però vindria aquí).<br />S'afegeix l'aigua tèbia (si està freda, el llevat no treballa bé, i massa calenta tampoc funciona) i l'ou batut.<br />Barregem bé. En aquest punt, és molt i molt enganxosa, però s'ha de barrejar bé.<br />Afegim la mantega i barregem fins que quedi ben incorporada. Progressivament es va desenganxant de les mans fins que deixa de ser enganxosa, quan la mantega està ben absorbida. Pot fer falta afegir un xic de farina (a mi no m'ha calgut) però espereu ben bé a que tota la mantega estigui absorbida per saber-ho.<br />Fer una bola i deixar reposar 45-60 mins en un lloc sec, calent i sense corrent d'aire.<br />Passat aquest temps, s'amasa una mica més, s'estira fins a un gruix de 1 cm (paciència, això costa perquè la farina de força fa que la masa sigui molt elàstica) i es tallen els donuts amb dos talladors de diàmetres diferents.<br />Es deixa reposar novament uns 45 minuts sobre paper de cuina (creixen i es fan moooolt esponjosos).<br />Fregir a foc mig amb un oli suau (de girasol, per exemple). És prou ràpid, així que vigileu que no es cremin! </p><p>Ja només falta decorar! Jo he probat 4 versions: espolvorejats amb una barreja de sucre glassé i canyella, amb un glassejat de sucre i clara muntada (200 g sucre glasse, 10 mL aigua, 1 clara d'ou, batre fins al punt de neu, uns 5 minuts), amb cobertura de xocolata negre i amb xocolata blanca. Els 4 han triunfat!!!</p><p>Com que no vull posar una foto artificial sinó dels meus donuts artesans, i em vaig oblidar de fer-los una foto (bé, no em vaig oblidar, però els hi vaig fer amb la Holga), m'esperaré a tornar-ne a fer el proper cap de setmana per afegir la foto!</p>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-31797470465793665582009-01-31T22:04:00.012+01:002009-01-31T22:19:15.239+01:00La familia en Lomo<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiax6tVLQ274dfC7eGt03aI8DuGtbGWaDOdRJrqcVHte3IwbSaIb8Afnqbxr8I81PFXPV_Hv-ls0dbxqPDL429YeuUQiBuys0NUiOfOIfbgTiGyRxEt4EnAmuCVyEzaDg_h3l6kg/s1600-h/img001.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 390px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiax6tVLQ274dfC7eGt03aI8DuGtbGWaDOdRJrqcVHte3IwbSaIb8Afnqbxr8I81PFXPV_Hv-ls0dbxqPDL429YeuUQiBuys0NUiOfOIfbgTiGyRxEt4EnAmuCVyEzaDg_h3l6kg/s400/img001.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297567096521933906" /></a><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">El meu avi</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><br /></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn1Nlt2htQF8TtE7R6Pf9-5yAsqnhs4Xp9hPr0M5ivKOUeNfj_Q5vJlLr1Omeb0D8WZefuGGsO7BAC8TQQeYgWx395L32EXZimzXo6PiertoWsUmgAOqRE3UE1TPkdClhyphenhyphenTWW11g/s1600-h/img002.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 396px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn1Nlt2htQF8TtE7R6Pf9-5yAsqnhs4Xp9hPr0M5ivKOUeNfj_Q5vJlLr1Omeb0D8WZefuGGsO7BAC8TQQeYgWx395L32EXZimzXo6PiertoWsUmgAOqRE3UE1TPkdClhyphenhyphenTWW11g/s400/img002.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297566955444618434" /></a><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">La meva àvia</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><br /></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsU8US7AzZGzPofQP8iU6H9XjomoV-zGuVP-TJeZfXqTbSpJsnYexv8lRVvWJFCDCvTNTsskgpTNq5df9Z_hXH6X8NgjFAO6_NirPjfXmJHz-6wy1tJB2B1UPLGIRSvQYtwvIbPQ/s1600-h/img007.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 398px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsU8US7AzZGzPofQP8iU6H9XjomoV-zGuVP-TJeZfXqTbSpJsnYexv8lRVvWJFCDCvTNTsskgpTNq5df9Z_hXH6X8NgjFAO6_NirPjfXmJHz-6wy1tJB2B1UPLGIRSvQYtwvIbPQ/s400/img007.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297566789226997202" /></a><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Els meus pares</span></span></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><br /></span></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Holga ColorFlash 120, negatiu color Agfa 120mm</span></span></div></div></div>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-63450090059848508342009-01-25T21:55:00.006+01:002009-01-25T22:06:47.481+01:00Un de menys... i totes les conseqüències!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SXzTshA_iSI/AAAAAAAAAfA/R2JP8ytkXhw/s1600-h/dentadura.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 146px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SXzTshA_iSI/AAAAAAAAAfA/R2JP8ytkXhw/s320/dentadura.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295340023611099426" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>Doncs si, es veu que era necessari i el divendres passat em van extreure un queixal del seny.<br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>Un munt de gent, quan els dius que t'han de treure els queixals, senten una extranya tendència a aprofundir en les seves pròpies experiències en el sentit més morbós.<br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>Doncs no, no em va fer mal (que per alguna cosa et posen anestèsia, que per cert no soporto) i no, no se m'ha inflat la galta com si tingués galteres. I la veritat és que no m'està fent mal.<br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>Les conseqüències, principalment, han estat degudes als efectes secundaris dels diversos medicaments, l'antibiòtic, l'anti-inflamatori, l'analgèsic i el protector estomacal. L'anelgèsic i l'anti-inflamatori ja els he abandonat, perquè no em fa mal (i perquè m'he passat dos dies dormint de lo destrossada que em deixaven) però el pitjor ha estat l'antibiòtic. Aquesta "versió" no l'havia tastada mai, així que no havia pensat que m'hauria progut provocar una mena d'urticària i inflor de galta... Si és que, alguna cosa rara havia de passar!</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 291px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh34Zd7J-1JQ2w5Otr2a7By0DTBrQowac1BU0fa_-EghoTqwbGDYOWod5vU4wjyjqZ-yHHP5cC5TAD3jqN5m74GNo4XYZnRtv_QvvghSCEFtlbbUbvJ14mKzdf9x6o1mB0T2AWIWQ/s400/Grans.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295339715374463282" /></div>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-9234625755022514702009-01-25T21:53:00.003+01:002009-01-25T21:54:41.639+01:00Ordinador nou!!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SXzRg-8TKbI/AAAAAAAAAeg/FS9N9mH_w1I/s1600-h/iMac.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 355px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SXzRg-8TKbI/AAAAAAAAAeg/FS9N9mH_w1I/s400/iMac.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295337626462792114" /></a>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-82190531830139692152009-01-16T14:59:00.005+01:002009-01-17T17:40:51.738+01:00DeprimentQue aquestes alçades i després de tant de temps, la busca al PubMed del meu nom només generi això, si que és depriment...<br /><br /><a href="http://s154.photobucket.com/albums/s264/silvepil/?action=view¤t=Slvia.jpg" target="_blank"><img src="http://i154.photobucket.com/albums/s264/silvepil/th_Slvia.jpg" border="0" alt="Photobucket" ></a>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-33473450980021280972009-01-05T18:40:00.002+01:002009-01-05T18:53:33.852+01:00El 2009<div style="text-align: justify;">Bon any nou a tothom!!!<br />Sóc conscient que el final del 2008 no he escrit massa, però sempre em passa. Massa feina a final d'any i poc temps per dedicar-me al meu blog; però encara he trobat algun moment per "jugar" en el blog d'en <a href="http://blog.txapulin.net/">Txapu</a> i els seus "De que me suena esto" que m'han picat una mica (i no ho he fet malament del tot, tampoc). Aprofito per felicitar-lo un cop més per l'arribada de l'Eric, que segur que us farà molt feliços a l'Estela i a tu.<br />Encara que un dels més seguits, el blog de l'Àlex no és l'únic, m'he aficionat molt al d'en <a href="http://www.premsafolla.com/">Charlie</a> (encara que cada cop em costi més comentar les friki-news que poses!), de tant en tant xafardeixo el de <a href="http://www.encaraquedamonperrecorrer.blogspot.com/">g&a</a> (que ha perdut pistonada amb l'arribada de l'Isaac, com és nomal... moltes felicitats també a vosaltres!), i espero que <a href="http://petitacomunaformiga.blogspot.com/">la meva germana</a> vagi actualitzant de tant en tant (ei! A Boston intenta escriure més, i així sabrem tot el que et passa!!). A més del de l'Esther, també segueixo el <a href="http://eduensudamerica.blogspot.com/">blog de l'Edu</a>, ara que és a Sudamèrica, i així ens anem enterant una mica més què és de la seva vida.<br />Però, com no, un dels blogs que més m'agrada veure és el d'en <a href="http://epistemologiadelaincertesa.blogspot.com/">Dani</a>. Tot i que normalment no és una sorpresa, perquè em sol preguntar què em sembla l'edició de les fotos, sempre és un plaer veure-les penjades a la web.<br />Me'n deixo alguns, però vaja, la qüestió és que he estat pendent de vosaltres durant el 2008, i tinc intenció de continuar-ho fent durant el 2009. Espero que tots poguem publicar un munt de bones coses!<br /></div>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-71989182525539976812008-12-22T12:45:00.008+01:002008-12-22T12:53:55.229+01:00La nova frase del dia<div align="justify">Ja fa molt temps <a href="http://eltempsfetdesegons.blogspot.com/search/label/La%20frase%20del%20dia">vaig fer aquesta secció</a>, que inicialment tenia a veure amb un calendari que em van regalar (i va caducar ja fa temps). Ara, però, he decidit donar-li un gir a tot això. No us passa sovint que sentiu alguna frase genial o que us fa molta gràcia i simplement necessiteu explicar-la a tothom? Doncs d'això va aquesta nova frase del dia. I començaré per:<br /></div><blockquote><p>Cuando un hippie se viste de negro, Dios mata a un gatito.</p><p align="right">David Broncano</p><p align="right"><span style="font-size:85%;">Estas no son las noticias (Cuatro)</span></p></blockquote><p align="justify">Em va fer especialment gràcia el dijous passat, quan vaig anar al sopar de gala de la promoció nosequants-nosequantsmés de biologia. Diguem que hi va haver una matança...<br /></p>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-81401953730794080592008-12-06T08:13:00.003+01:002008-12-06T08:29:58.599+01:00DecepcióAhir era dia de partit, gens habitual un divendres, però el cap de setmana llarg va fer oportú el canvi de dia. Es va perdre, com en els últims partits. Però ahir necessitava que guanyessin.<br />No he estat massa crítica fins ara, he anat a tots els partits "a casa", he animat i he donat suport. Però ahir era divendres, el dia havia sigut llarg i cansat. Havia arribat a casa amb únicament ganes d'escarxofar-me al sofà i en comptes d'això em vaig posar la samarreta del CBSJG i vaig anar al partit. Ahir necessitava que guanyessin i vaig tornar a casa emprenyada, és així.<br />No hi entenc massa de bàsquet, se m'escapa la tècnica i l'estratègia, però el partit s'estava guanyant fins faltar un minut i mig, l'afició s'havia fet la il·lusió de poder guanyar, i es perd a l'últim moment. Clar que, siguem sincers, guanyar un partit pel desencert del contrari no és manera de guanyar un partir. Perquè quan el teu equip ha d'esgotar la possessió a cada atac i l'únic remei que queda és un tir exterior amb un encert que brilla precisament per la seva absència, mentre que l'equip contrari penetra amb una facilitat gairebé còmica i et clava una safata rere l'altra, alguna cosa falla escandalosament (D-fence?). I és frustant haver sortit de casa. Ahir, i em sap greu dir-ho, em vaig acabar preguntant perquè havia sortit de casa (si, la part Polska del partit va estar molt bé, però no estic parlant d'això).<br />Aquest vespre segurament ja no hi pensaré més, aniré al següent partit, tornaré a donar suport i m'ho pasaré bé encara que l'equip no faci el que esperem. Però ahir necessitava que es guanyés el partit.Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-6144284341047089432008-11-30T14:05:00.005+01:002008-11-30T14:14:21.971+01:00Orgullosa<div style="text-align: justify;">Ahir van donar un 2n premi de fotografia a en Dani, per la seva fotografia presentada al concurs <a href="http://www.ajuntament.gi/concursfotografia/index.php"><span style="font-weight: bold;">Girona, enfoca-la</span></a> (dins la categoria <span style="font-style: italic;">Racons</span>). Personalment m'encanta la seva foto, que podeu veure <a href="http://www.epistemologiadelaincertesa.blogspot.com/">en el seu blog </a>(i així en faig publicitat), i encara que podríeu dir que no sóc objectiva (que no ho sóc), un jurat format per fotògrafs professionals ha pensat el mateix.<br />Mireu-vos les seves altres fotos, crec que val la pena!<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKIfTjhNGXIy18fbTLlRyJ4s7cNUgFtx4-yYhFThAaX7XwbGOaaiA3Wh7lW8HenHwRjWuu1bCbYI2G8BQ6s_qMlpsE4tzF049ZweueeXG6AMQwAbWYV6IGla_5b6FkRHAxDUG6aw/s1600-h/Premi+Dani.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 258px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKIfTjhNGXIy18fbTLlRyJ4s7cNUgFtx4-yYhFThAaX7XwbGOaaiA3Wh7lW8HenHwRjWuu1bCbYI2G8BQ6s_qMlpsE4tzF049ZweueeXG6AMQwAbWYV6IGla_5b6FkRHAxDUG6aw/s400/Premi+Dani.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5274436560515436882" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Us deixo amb l'<a href="http://www.ajuntament.gi/concursfotografia/exposicio.php">exposició virtual</a> de les fotografies presentades, perquè pogueu veure també les aportacions dels altres participants i les altres categories.<br /></div>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-18078228575616359222008-11-07T14:50:00.003+01:002008-11-07T14:53:35.142+01:00CansamentSon les 14:48 i estic a punt d'anar a classe. Avui tinc sort i "només" hauré d'escoltar i avaluar 8 seminaris (acabarem aviat, crec), és pitjor haver de prepara el laboratori i estar-hi fins les 8. No és que no m'agradi donar classes, però és que és molt cansat. I només porto 2 setmanes... Tranquils, ho superaré. Queixar-se ajuda.Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-22435894570049611932008-10-30T18:53:00.001+01:002008-10-30T18:56:03.341+01:00Adéu, adéu! Fins aviat!<div align="justify">L’Edu marxa demà a la tarda i ja no el veuré en tot un any. L’Edu és el meu germà gran, en tots els sentits. És el segon de la prole però el gran dels dos germans que tinc, fa gairebé dos metres, té un cap molt ben moblat i un cor enorme. És el meu germà gran i és molt gran.<br />Se’n va de ruta. De Caracas, Veneçuela, a Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Brasil, Argentina... per aquest ordre o no, què més dóna. Se’n va a buscar. En principi a buscar projectes amb els que es pugui col·laborar. No dic “que valgui la pena” perquè allà on no hi ha massa res sempre val la pena fer-hi alguna cosa. Però perquè les coses rutllin i la pèrdua d’energia que hi ha a cada pas sigui la mínima, hi ha d’haver una mínima organització, una mínima disposició, certa coherència. O això m’imagino, i així ho entenc.<br />Va a buscar projectes. Projectes per ajudar als altres, i per ajudar-se a si mateix. Perquè l’Edu sempre ha tingut aquesta necessitat d’anar allà on podia entendre’s amb la gent i ajudar-los per poder donar sentit al dia a dia. Des d’aquí on m’ho miro jo, ell és el seu propi projecte, i el tirarà endavant mica en mica, país a país, autobús rere tren rere camí. I picant un xic d’aquí i un xic d’allà, serà feliç.<br />Em fa molta pena que marxi, perquè sóc egoista com tothom i jo el vull veure sovint. Però me n’alegro molt. Perquè crec que marxa un Edu amb moltes il·lusions i tornarà un Edu amb moltes més inquietuds, més savi, més dèbil però més feliç. Així que suposo que hauré d’arraconar aquesta petita bola que tinc a la gola i acostumar-me els propers 11 mesos a que li està passant el millor que li podia passar. Viure la seva vida, com vol, fent el que més li agrada, en el racó del món que més el fascina.<br />T’estimo molt i et trobaré a faltar!</div>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-27506307410742315052008-10-19T01:48:00.002+02:002008-10-19T01:50:40.438+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEght8ankhRa7hq8qTntbNDub3GZAJG4jrU30lNZIFVC42245nkkD9XEh83UStqXc9OZ_-89b9C1tTZ6elbnfDbbTnRvLOfrv4pbsrqxRiy-IGSGtODTwm-b0pqzlzAbTDYS20ATMw/s1600-h/BQ105_2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEght8ankhRa7hq8qTntbNDub3GZAJG4jrU30lNZIFVC42245nkkD9XEh83UStqXc9OZ_-89b9C1tTZ6elbnfDbbTnRvLOfrv4pbsrqxRiy-IGSGtODTwm-b0pqzlzAbTDYS20ATMw/s400/BQ105_2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5258645145733275842" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;">Rafa - Sònia - S - Clara - Anna - Ariadna - Cristina<br />Montse - Dolors - Sergi - Marta - Rosa<br /></div><br />Fa pocs anys erem 4 doctorands i 2 jefes. Avui el grup ha crescut molt. I m'agrada.Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-42004542826356653602008-10-10T13:20:00.002+02:002008-10-12T16:48:45.787+02:00Pfffffff......m'he comprat una bici!!!!! Dec estar boja, perquè gairebé no sé anar amb bici (per dir que en vaig aprendre fa poques setmanes) però ara si que si que n'hauré d'aprendre, perquè l'he de fer servir molt!<br /><br /><strike>De moment no tinc foto, però quan la tingui, la penjo!</strike><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhOHQeAZmME33gnGpDavb0VijoutmQGM4E7M3H6hTuFP-IPh8W1aF-BAJ-6IF746UITL6D4KDcEZRavumkLUn8LfSCXgVauE0ltCzDOeLU0hx5xJpEZl8VqrK52LASjC4_TgD-zw/s1600-h/cannondale+silvia.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhOHQeAZmME33gnGpDavb0VijoutmQGM4E7M3H6hTuFP-IPh8W1aF-BAJ-6IF746UITL6D4KDcEZRavumkLUn8LfSCXgVauE0ltCzDOeLU0hx5xJpEZl8VqrK52LASjC4_TgD-zw/s400/cannondale+silvia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5256278884548264898" border="0" /></a>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-21591049855611870072008-10-03T16:22:00.002+02:002008-10-03T16:30:33.935+02:00Curs (II)<p align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Fa dies que no escric res, tampoc he fet massa res que em vingués especialment de gust explicar. Evidentment he fet coses, però encara no he anat a veure “El Che” al cine, encara no he llegit (ni tant sols començat) un llibre que em vaig comprar, i per descomptat que no he creat cap obra d’art. Bé, ahir vaig anar a sopar al </span><a href="http://www.mimolet.net/"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Mimolet</span></a><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">, per una celebració personal, però això no ho escriuré aquí perquè ja té </span><a href="http://www.bocabitamboliva.blogspot.com/"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">un lloc molt específic on ha d’anar</span></a><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">.<br />Però com que el curs de dibuix i pintura ha tingut força història, tot i que no hauria semblat mai que portaria tanta cua un simple curs de </span><a href="http://www.ajuntament.gi/ccm/?c=44"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">l’Escola municipal d’art</span></a><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">, potser explicar-ho és una bona manera de sortir d’aquest silencia “bloger” en el que m’he vist submergida.<br /></span><a href="http://eltempsfetdesegons.blogspot.com/2008/09/curs.html"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Vaig comentar</span></a><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"> que havia fet una tutoria amb la professora abans del curs. Això ho fan per assegurar-se que el curs és l’adequat per tu i que, si veus que no t’agradarà, et puguis desapuntar o canviar de grup en cas que et quedi curt.<br />La impressió va ser fantàstica, una professora molt maca que em plantejava mig curs de dibuix (el que realment m’interessa i he intentat millorar per lliure) i mig curs de pintura (ideal si vols provar i descobrir fins a quin punt t’agrada o et desagrada una cosa que no has fet mai). I el nivell (el més baix) era l’encertat des del moment en què no he fet mai cap curs abans d’aquest estil. Evidentment, un canvi de classe no tenia lloc i res em feia sospitar que volia anul·lar el curs.<br />Em presento el primer dia de classe. Em trobo un paio, i no la profe, que ens diu que ella no podrà fer el curs i que ens el farà ell (em sembla perfecte).<br />De sobte s’adona que el curs és de dibuix i pintura, ja l’ha fotut això. Ell només fa pintura (que lo de dibuix no és lo seu i no anirà més enllà de fer-nos dibuixar un gerro per agafar una mica de pràctica). En aquest punt és ell el que comença a no ser lo meu (jo vull fer dibuix).<br />Ens pregunta si hem fet alguna cosa abans. El curs és de nivell inicial, però la meitat de la classe ja va fer aquest mateix curs l’any anterior, amb la profe que havia de tocar i ara ja no el pot fer, i passen de fer el segon curs perquè no els va bé, no els agrada l’hora, no els dóna la gana o ves a saber perquè. Alguns dels que no han fet aquest curs l’any anterior, han fet altres coses. Jo vull fer dibuix i el vull fer amb gent del meu nivell. Només som uns 5 o 6 (de 15) que no hem fet mai res (un senyor i una senyora gran, algú més i una pija que a la mínima aprofita per dir que ha fet un curs de pintura a Florència, però a la pobre se li escapa que era un curs de 15 dies i que també ha fet un curs de cuina, i el profe li treu la poca importància que podia tenir).<br />Ens comença a preguntar quines tendències pictòriques o autors són els nostres preferits. Jo no sé res de tendències pictòriques. Sé que m’agrada força obres de Klimt o Van Gogh. Tinc la mala sort d’estar asseguda al mig de la classe, i quan arriba el meu torn i fart de respostes vagues (excepte el d’algun ex-alumne de la nostre ex-profe), ens venta un desaire i ens pregunta si és que no coneixem res més modern. Doncs no, possiblement m’encantin obres modernes d’autors que no tinc la més remota idea de com es diuen. No vull fer història de l’art, vull fer dibuix amb gent que no en sàpiga (com jo). Portem mitja hora de classe i m’han estafat el curs, m’han dit ignorant i m’han robat els calers. Hauria fugit plorant de ràbia si el professor no hagués estat entre la porta i jo.<br />El primer dia vaig sortir deprimidíssima i amb ganes de desapuntar-me, reclamar el que fes falta i força victimista. Però després que el pobre Dani m’hagués d’aguantar i, un cop més tranquil·la, hagués pogut explicar-li les meves penes a mig món, vaig pensar que si em desapuntava, em quedava sense interruptor de desconnexió.<br />Jo vull fer un curs. Vull fer alguna cosa que serveixi per no pensar en la feina durant una bona estona. Vull marxar el divendres de la feina per anar cap a la Mercè i que comenci obligatòriament el cap de setmana a les 7 de la tarda del divendres i no s’acabi fins les 9 del matí del dilluns. I si em desapuntava, em quedava sense tot això.<br />Total, que ara faig un curs de pintura amb gent que ja en sap més o menys. I ja he fet la primera classe. Una tonteria, agafar un vermell, un blau i un groc i generar tants colors com faci falta. No crec que pintar sigui lo meu, no perquè no generés prou colors, sinó perquè la sensació del pinzell no és lo meu. Però faré alguna cosa. Sortiré de casa i passaré una mica l’estona. I si en surt alguna cosa de bona, millor. Dolent no serà!</span></p>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-9416991928217904072008-09-10T15:09:00.002+02:002008-09-10T15:13:44.804+02:00CursM'he apuntat a aquest curs de l'Escola Municipal d'Art:<br /><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SMfHZseGIYI/AAAAAAAAAcs/5n-wWVV_Ac4/s1600-h/dibuix+i+pintura.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5244379535344279938" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SMfHZseGIYI/AAAAAAAAAcs/5n-wWVV_Ac4/s400/dibuix+i+pintura.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Ahir vaig tenir una tutoria amb la professora i, a part del fet que és molt agradable (cosa que és d'agraïr), el curs fa molt bona pinta. Mig curs de dibuix, mig de pintura, ritme personalitzat, i sembla ser que s'organitza una exposició a final de curs amb la feina dels estudiants. Ja us explicaré com va!<br /></div><a href="http://4.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SMfHRac5AFI/AAAAAAAAAck/VUq9feJyvHA/s1600-h/dibuix+i+pintura.jpg"></a>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-23156044861048595212008-09-08T08:41:00.005+02:002008-09-08T19:09:30.234+02:00CB Sant Josep Girona<div style="text-align: justify;">Tots ho sabem, al final va desaparèixer el bàsquet ACB de Girona. Ja no es competeix a la màxima categoria d'aquest esport. La pujada del fútbol no ens va fer cap bé, però tenir esport d'elit a la ciutat no hauria de dependre d'això, hauria de ser un orgull i un motiu de lluita. Algú va decidir que pel bàsquet no valia la pena lluitar. Llàstima que ho va decidir algú amb més poder que els milers de ciutadans del carrer que vam cridar "Girona a l'ACB" fins al final.<br />Ara hi ha nou equip, des de zero, des del principi. Un nom nou, amb nous colors. El CB Sant Josep Girona, de blanc i blau.<br />Ahir el Sant Josep va jugar el segon partit de lliga catalana LEB. D'acord, el nivell no és tant alt, els jugadors no són tant bons, els partits potser no seran tant intensos; però hi ha ganes de bàsquet i hi ha ganes d'animar. Ahir la penya també estava de pre-temporada però prometem posar-nos en forma.<br />Per sort, el bàsquet a Girona té classe. Com la que va tenir en Marc Gasol, gran, molt gran, en venir fins a Banyoles a visitar al nou equip de Girona. Com et trobarem a faltar!<br /></div><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS9gk36DpBhQ224ytQg-1NY9YvAeXgRyfNnNwwt9Qcta1vSDY4jMBMkqfLbhWVWJD3B8PE3YtMUBP4CkxE1gIjCbPi4GFyCYgMUqOuH0NI8cXbK3k6WowWzwBZZ8kMEgfkmEbeAg/s1600-h/DSC03816.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS9gk36DpBhQ224ytQg-1NY9YvAeXgRyfNnNwwt9Qcta1vSDY4jMBMkqfLbhWVWJD3B8PE3YtMUBP4CkxE1gIjCbPi4GFyCYgMUqOuH0NI8cXbK3k6WowWzwBZZ8kMEgfkmEbeAg/s320/DSC03816.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243696299982404866" border="0" /></a><br /><span style="text-decoration: underline;"><br /></span>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-68890999238915774962008-08-24T20:45:00.004+02:002008-08-24T20:57:51.667+02:00Es ven cotxeEn Dani ven el seu cotxe perquè bàsicament no el fa servir... és un Peugeot 106 del juliol del 2001, té 7 anyets acabats de fer, i molt poquets quilòmetres (77.000). Té airbag de conductor i reproductor de CDs. Es ven per 2.200€, si algú està interesat (o coneixeu algú que li podria interesar) deixeu un missatge ;)<br /><br />Un parell de fotos:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SLGunQOF0zI/AAAAAAAAAWc/IKu_EHJfqLU/s1600-h/24082008135.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SLGunQOF0zI/AAAAAAAAAWc/IKu_EHJfqLU/s400/24082008135.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5238159831000798002" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SLGu1T3vYvI/AAAAAAAAAWk/sJESSF9EIj4/s1600-h/24082008137.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SLGu1T3vYvI/AAAAAAAAAWk/sJESSF9EIj4/s400/24082008137.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5238160072498963186" border="0" /></a>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-15220431632639650122008-08-23T16:33:00.004+02:002008-08-23T16:52:30.003+02:00Bruce Springsteen també és un freakUs vaig dir que quedava una mini-entrada pendent sobre la Diana+. Fa dies estava fullejant una revista i vaig veure aquesta foto:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0j2Wn3pQEdQ556FdBeV42Upx7sV2Zf0jWhDQWKxEVuOespPgdQE4OdFIFoAOO4gb-5SPJaUdtzASbYcoOkaHEihgYb5BCuwAQyuqChWjklw0pciFd5a_Ny-8rO1pRikIJ-_UjNA/s1600-h/foto+bruce+Diana.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0j2Wn3pQEdQ556FdBeV42Upx7sV2Zf0jWhDQWKxEVuOespPgdQE4OdFIFoAOO4gb-5SPJaUdtzASbYcoOkaHEihgYb5BCuwAQyuqChWjklw0pciFd5a_Ny-8rO1pRikIJ-_UjNA/s400/foto+bruce+Diana.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5237722438106015890" border="0" /></a>No sembla gaire res, en Bruce Springsteen descansant a la platja de San Sebastián durant la seva gira per Espanya. Però llavors em vaig adonar del que portava a les mans... una Diana+!!!<br />La Diana+ és una càmera de plàstic amb format de 120 mm a la que es pot treure l'objectiu per poder fer <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1mara_estenopeica">pinholes</a>. Aquí en teniu una imatge ampliada (si, si, és la mateixa que porta el senyor Bruce a les mans).<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SLAgryFoiCI/AAAAAAAAAWM/hWulCFOjlh4/s1600-h/diana-camera.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_B033728JhN0/SLAgryFoiCI/AAAAAAAAAWM/hWulCFOjlh4/s400/diana-camera.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5237722303183751202" border="0" /></a>Com que en Dani també té una Diana+, he tingut la oportunitat de fer-la servir i podeu veure <a href="http://www.fotolog.com/sbave/44609664">alguna foto</a> que he fet amb aquesta càmera<span style="text-decoration: underline;"></span> o <a href="http://www.fotolog.com/sbave/46947746">una pinhole</a>.Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-5758894216627840552008-08-04T12:41:00.002+02:002008-08-04T12:43:22.208+02:00Ja que puc, llueixo tiet!El calb amb els pantalons vermells és el germà petit de la meva mare. Però no, aquestes coses no s'hereten... llàstima!<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/pfLJL1lRj6E&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.youtube.com/v/pfLJL1lRj6E&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-46441383226418422952008-08-03T16:48:00.006+02:002008-08-03T17:02:55.359+02:00Felicitats, Dani!El passat divendres 1 d'Agost va ser l'aniversari d'en Dani i ho vam celebrar tots amb un sopar a base de pinxos de creació pròpia.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp0.blogger.com/_B033728JhN0/SJXGCq-vTkI/AAAAAAAAAV8/kyx9QBj2WZY/s1600-h/Taula.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://bp0.blogger.com/_B033728JhN0/SJXGCq-vTkI/AAAAAAAAAV8/kyx9QBj2WZY/s400/Taula.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5230304291460173378" border="0" /></a><br />La veritat és que tothom s'ho va currar molt, i tot estava boníssim. Teniu un recull més detallat dels plats a <a href="http://www.bocabitamboliva.blogspot.com/"><span style="font-style: italic;">Bocabit amb oliva</span></a>, un nou blog que esperem que tingui èxit!<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb8gpvPLzdS42fqzy01vgigQ9tXhyGRGLpZdZ-LPi6yNvNE7K_3SI9HGNe-u5wXcoDRGk7GussUpHMRcEoXDbwlBNqqsMSg6nRv_CybpZwbvFWLInMM1e4a0AMZm7g6CERew7uVw/s1600-h/blacksheep4_large.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb8gpvPLzdS42fqzy01vgigQ9tXhyGRGLpZdZ-LPi6yNvNE7K_3SI9HGNe-u5wXcoDRGk7GussUpHMRcEoXDbwlBNqqsMSg6nRv_CybpZwbvFWLInMM1e4a0AMZm7g6CERew7uVw/s200/blacksheep4_large.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5230305909515964386" border="0" /></a>El dissabte, ja solets, vam tenir jornada de cine i en Dani va tenir la brillant idea de llogar una pel·lícula novazelandesa de culte (o no), <span style="font-style: italic;">Ovejas asesinas.</span><br /><br />No hi ha paraules per descriure-la! Gore, humor, broma? És el que té ser friki... Això guanya de carrer <span style="font-style: italic;">El cuchitril de Joe</span>!! Ara bé, el cuchitril tenia més gràcia...<br /><br />No us perdeu els grans efectes especials a càrreg dels mateixos que van fer els dels senyors dels anells... uns quants anys abans de saber-ne! Jejeje, va tenir la seva gràcia!<br /><br />Ara bé, el que tenim ganes és de marxar ja de viatge, el proper dissabte, tota una setmaneta pel sud de frança. Ens emportem les càmeres digitals, la Diana+ (queda pendent una mini entrada sobre la Diana) i la Holga, així que de fotos n'hi hauran forces!Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-28536668.post-30290739464146986532008-07-28T09:11:00.003+02:002008-07-28T09:18:36.714+02:00Adéu a l'ACB a Girona......si més no l'any que ve. És una llàstima que es deixi perdre esport d'elit a la ciutat. I és una llàstima que l'ascens del fulbol, en comptes de millorar l'oferta esportiva a Girona com hauria d'haver estat, ens hagi fet tant mal. Però ja se sap què guanya sempre en aquest país, sinó, mireu un telenotícies qualsevol.<br />En tot cas, és trist que potser no hi hagi cap equip de CB Girona l'any que ve, ni tant sols a categories inferiors. Encara no se sap. L'únic que ha dit el club és:<br /><blockquote>El Club Básquet Girona ha renunciat a continuar en l’ACB amb el que posa fi a una trajectòria de 20 anys (des de la campanya 1988-89 a la passada) en la màxima categoria del bàsquet espanyol. Declaracions de Santi Sardà, conseller delegat del club: "<strong>El Bàsquet Girona no s´inscriurà a l’ACB i no competirem aquest any al màxim nivell com teníem previst. Hem d´agrair a tots els que han fet l´esforç d´ajudar-nos. Hem fet tot el que hem pogut</strong>"<br /></blockquote><p>Per sort, encara ens queden <a href="http://www.unigirona.cat/">les noies</a>.</p>Shttp://www.blogger.com/profile/14051990967755360554noreply@blogger.com2