Perquè el temps és fet de segons?

Ja fa un temps en Francesc em va preguntar si estava segura que el temps és fet de segons. Com diu ell: existeix veritablement el temps o és tan sols una construcció de la nostra ment?
Bé, no sé si el temps existeix o és una creació nostra, però el si que crec és que ara és un moment que ara mateix ja ha quedat enrere. Llavors recordem el que ha quedat més fortament imprès a la nostra vida. Ens recordaran els altres en funció de com els haguem tocat. I, ens recordaran per sempre?
El títol d’aquest bloc prové d’una frase anònima que es pot llegir a la facultat de ciències: L’eternitat és dels primers, però el temps és fet de segons.
Em va encantar aquesta frase des de el primer moment per què jo no seré recordada eternament, però el temps existeix si hi ha gent (segons) que són conscients del pas dels dies, dels anys, que recorden els genis (el primers) per tota l’eternitat, mentre ells construeixen el dia a dia, segon a segon. Jo no sóc un geni, només un segon.

Babel

Aquesta és la última pel·lícula que he anat a veure. He tingut la oportunitat de veure-la en versió original al Truffaut i la veritat és que, un cop vista, no concebo aquesta pel·lícula en versió doblada. Evidentment, qualsevol pel·lícula guanya molt en versió original, però concretament aquesta perd gran part del seu missatge, la incapacitat o problemes de comunicació, quan un la veu tota ella en el mateix idioma.

Diverses històries lligades entre si per un fet anecdònic que desencadena el que se'ns explica; narren com la llengua, la diferència generacional, les pors a dir el que sentim en veu alta o, al capdevall, els problemes que existeixen per comunicar-nos els uns amb els altres, agreugen una situació que acaba arrossegant els personatges sense que puguin (o no vulguin) controlar el que els passa.

Cada una de les històries, tot i estar lligades amb les altres, tenen el seu propi principi i fi, el seu propi fil argumental. Personalment, em va costar lligar la història del Japó amb les altres, la vaig trobar un xic fora de lloc, tot i que també segueix la pauta principal del film al explicar-nos els problemes d'una adolescent per relacionar-se amb el que l'envolta. No només per la seva deficiència (és sord-muda) sinó també, en la meva opinió, pel moment de la pubertat en el que es troba, amb tot el que ha passat recentment a la seva vida, i no sap com afrontar-ho ni com demanar ajuda per fer-ho.

Us la recomano i, sobretot, en versió original. Encara teniu temps de veure-la al Truffaut, de moment fins el 25 de Gener. Ja és la tercera setmana en cartellera, i això no és habitual en aquest cinema, així que no desaprofiteu la oportunitat.

La meva petita 'meme'

En Narcís em va enviar el repte de fer una ‘meme’ (una mena de descripció de mi mateixa per donar-vos de què parlar) i encara no havia tingut temps de posar-m’hi, així que ho
intentaré fer ara.

• En primer lloc, sóc la petita de quatre germans fet que defineix força el meu caràcter. Suposo que com li passa a molt dels que són els petits de casa, la llosa dels que van per davant pot ser molt dura, i més si són com els que em precedeixen a mi. Em desespera ser conscient que no sóc jo mateixa quan sóc amb ells i que sovint em sento molt petita, habitualment quivocada i com un còpia barata. Però crec que vaig millorant.

• Sóc molt maniàtica i en molts sentits. A part del fet que les coses s’han de fer d’una manera i amb un ordre concrets (ho sento, deformació professional, la meva vida es guia per rotocols...) tinc moltes manies tontes i fòbies encara més absurdes:

• Manies:

  • La pasta de dents s’apreta sempre pel final perquè el tub no perdi aquesta forma de cilindre tant ‘recuca’ que té.

  • El cable del portàtil es separa en les seves dos parts i es guarda curosament enrotllat i assegurat amb el seu ‘belcro’ (que per alguna cosa hi és). Amb l’assecador passa una cosa similar.

  • No suporto seure d’esquenes a la porta.

• Fòbies (em vaig sentir millor el dia que en Pere em va confessar que li passava el mateix):
  

• Si hi ha una proveta de vidre trencada al laboratori, m’entrebancaré i me la clavaré a l’ull (a l’igual que una pipeta pasteur que sempre és susceptible de clavar-se a l’ull). Per això s’han de deixar dins la pica, si t’entrebanques, com a molt et trenques el cap contra el canto de la pica, però és difícil que el teu ull arribi a topar amb el canto esberlat de la probeta.

• Quan pujo per les escales de la facultat, relliscaré i picaré amb el genoll al canto d’un esgraó amb la consegüent problemàtica de genoll destrossat. Aquest pensament passa sovint pel meu cap, però sempre associat a les escales de la
  facultat. Deu ser que no m’agrada treballar.

• El rotor de la centrífuga del laboratori sortirà volant i m’enganxarà pel mig. Fòbia induïda pel que ens va explicar en Pla a classes de genètica o genètica molecular.

• Sóc molt mandrosa, m’encanta jeure. De fet, ha arribat un moment en què la única postura que el meu cos accepta en el sofà és estar estirada, seure ja no és suficient. Sempre penso que ho vull millorar i que m’apuntaré a un gimnàs o similar. Però sempre hi ha alguna excusa que ho evita. Del 2007 no passa...

• M’agrada el cine, de tot tipus més o menys. Crec que és una avantatge perquè no tinc mai problemes per entendre’m amb altra gent. Puc anar a veure l’americanada de turno avui, i versió original alternatiu demà. Tot depèn de l’estat d’ànim i el que et demana el cos. Això si, ‘Torrente’ o similars d’aquest estil d’humor tant típicament espanyol, mai dels mais!!

Més o menys això és tot. Si algú vol saber alguna cosa més, que pregunti. Potser estic disposada a contestar...

Um 10 Uhr habe ich einen Termin

M'ha encantat la coincidència. A les 10 tinc una cita (un 'appointment', que diríem en anglès). Lo curiòs del cas és que, sense saber el que em deia el calendari, en tenia una... Però a les 9.30! Tinc un calendari profeta amb retard...

Aquest Nadal...

Aquest Nadal passat ha estat el primer que he passat lluny de la meva família. En aquest cas vaig anar a Bonn a passar aquests dies amb en Lars i els seus pares.

In diesem Jahr habe ich Weihnachten zum ersten Mal nicht mit meiner Familie verbracht. Vielmehr war ich waehrend der Feiertage bei Lars und seinen Eltern in Bonn.

Vaig marxar el dia 22 de desembre amb el regust d’una mala notícia encara molt recent, però vaig tenir la sort de poder passar molt bons dies a Alemanya que em van ajudar a passar-ho. El dies 22 i 23 els vam fer servir per visitar els mercats de Nadal de Bonn i Mainz, disfrutar de les salsitxes i el vi calent, i trobar-nos amb alguns dels companys d’institut d’en Lars.

Mit einer schlechten Nachricht im Gepaeck brach ich am 22. Dezember auf um ein paar schoene Tage in Bonn zu verbringen. Am 22. und 23. Dezember besuchten wir die Weihnachtsmaerkte in Bonn und Mainz und erfreuten uns an Bratwuersten und Gluehwein. Ausserdem trafen wir einige ehemalige Schulkameraden von Lars.

A partir del 24 van començar les trobades familiars, amb la visita al avi d’en Lars i el sopar a ca els seus pares (regals inclosos!!!!). El 25 i el 26 també vam dinar amb els seus pares, a casa seva i a l’hotel Hilton! Haig de reconèixer que al final vaig perdre la capacitat de tenir gana, perquè estàvem constantment menjant. Però la culminació es va produir el 27 quan vam anar a berenar a casa d’en Daniel i la Yvonne. Geletes, pastissos, nata, cafè, suc, xampany... i no sé quantes coses més! Però la veritat és que tenen una dolçor de nena, la Vivienne.

Ab dem 24. Dezember begannen dann die Familienfeierlichkeiten. Zuerst besuchten wir den Opa von Lars und spaeter hatten wir ein schones gemeinsames Abendessen mit seinen Eltern (Geschenke eingeschlossen!!!). Am 25. bzw. 26. Dezember hatten wir ein Mittagessen mit seinen Eltern; Zu Hause (25.) bzw. im Hilton Hotel (26.). In diesen Tagen verloren wir darueber hinaus jegliches Hungergefuehl, da wir staendig am Essen waren. Die ganze Schlemmerei kulminierte am 27. Dezember in einem Besuch bei Daniel und Yvonne: Dort erwarteten uns Kuchen, Teilchen, Sahne, Kaffee, Saft, Sekt ... und viele andere schoene Sachen. Ausserdem lernten wir die kleine und sehr suesse Vivienne kennen.

Els dos últims dies abans de venir a Girona (el 29), els vam aprofitar per visitar Duisdorf, Bonn, els jardins de Rheinaue i dir l’últim adéu a la família. Un cop aquí també hem estat visitant els meus pares. Vam anar a fer el raïm (el primer cop per en Lars) a la catedral (el primer cop pels dos!) i hem estat passejant per la ciutat aquests dies. Aviat en Lars ja marxa de nou cap a Anglaterra i encetarem un nou any de viatges amunt i avall. Esperem que sigui l’últim...

An den beiden letzten Tagen vor unserer Abreisxe nach Girona (29. 12.) besuchten wir Duisdorf, Bonn und die Gaerten der Rheinaue. Nach einem finalen Abschied von den Eltern von Lars machten wir uns auf nach Girona. Dort besuchten wir u.a. Silvias Eltern. Nachdem wir am 31. 12. die Trauben an der Kathedrale gegessen hatten verbrachten wir die restlichen Tage ebenfalls in der Stadt und in der naeheren Umgebung. Bald faehrt Lars wieder nach England und wir bereiten uns auf ein weiteres Jahr des Reisens vor. Hoffentlich ist es das Letzte...

Que tingueu tots molt bon 2007.
Ich wuensche Euch ein schoenes und erfolgreiches Jahr 2007!!!

Frohes Neues Jahr!!

Feliç any nou!!

En Lars m'ha regalat un calendari per aprendre alemany. Una nova frase cada dia. I he decidit compartir-les amb vosaltres, i enceto una nova categoria. Però la frase d'avui són dos. Com podeu imaginar, el títol d'aquesta entrada és la frase del dia 1 de Gener. I la d'avui?

Wie war deine Silvesterparty?

Va, va, digueu-me. Com us va anar la festa de cap d'any?