HAPPY BIRTHDAY, LARS!!

Today is Lars 29th birthday and I would like to dedicate him a little bit of my blog since my heart is dedicated to him.

I wish you a nice day, better summer and an enjoyable life presumably with me at your side (if you want me).

Küsschen...

... I QUE MACOS QUE SÓN ELS MEUS AVIS!!

ISTAMBUL

He tingut la sort recentment d’estar a Istanbul. La setmana passada hi va haver un congrés de bioquímica pel que em van donar una beca per assistir. Així que, tot pagat cap a Turquia.

Al principi vaig estar en un ‘resort’ luxós on ens van clausurar a 120 joves científics per parlar de ciència i la nostra recerca. Bé, tot i la clausura, encara ens vam escapar a la platja una tarda.


Dos dies més tard, ens varen traslladar a Istanbul, on tenia lloc el 31è Congrés de la FEBS (Federació de societats europees de bioquímica). Un congrés amb 2000 participants, dels quals 1000 eren turc que no parlaven massa anglès. Tot i els problemes de comunicació amb alguns participants, que dificultaven la idea de interrelació que se suposa que hi ha d’haver en aquesta mena de congressos, les sessions eren interessants. Potser un xic massa gros, em costava trobar alguna xerrada realment relacionada amb la meva recerca. Però sempre estar bé saber un xic més del que es fa pel món.

En quan a Istanbul, i deixant de banda els taxis que em van fer veure la mort un xic més d’aprop, la ciutat té un encant especial encara que està construïda de forma desordenada i gens pensada per al vianant. Les voreres, o no hi són o, quan hi són, estan mig aixecades. I els cotxes, com si tots fossin taxis, van com bojos.

El millor que em va passar va ser la companyia. No hi ha res com anar al Gran Basar amb bona companyia!!! La veritat és que tot el viatge va ser molt divertit gràcies a ells. I ara que diguin que els científics som rarets! Doncs no, que també sabem divertir-nos!

Val la pena buscar un lloc alt des de on admirar les vistes al capvespre (com a la torre Gàlata), la ruta pel Bòsfor i la visita a la Mesquita Blava. Si aneu a visitar el Palau de Dolmabahçe, val la pena només visitar la part oficial i no tant l’Harem (no hi voreu res que no hagueu vist ja a la primera part); i no us deixeu enganyar per Santa Sofia. Potser no us semblarà gaire maca quan estigueu davant mateix de la seva porta, però un cop a dins millora molt.

Això si, si sou feministes, deixeu la causa a casa i buideu la ment de causes perdudes. Veureu dones resant en llocs amagats de les mesquites, algunes soterrades en túniques negres que només deixen un petit forat pels ulls, i escoltareu històries de com les dones de la família del sultà havien de veure els altes oficials des de petites finestres a les parets. No és una qüestió a entendre, sinó a acceptar. Si més no això és el que vaig fer jo per quatre dies que era allà. L’altra opció suposaria massa maldecaps i discussions que ara no venen al cas.