09 octubre, 2006

Guanyadors del Concurs de disseny de gots de les barraques de fires 2006

1er PREMI: Santi Vilagran
2on PREMI: Ivan Pilo

3er PREMI: Judit Algueró

08 octubre, 2006

Generació Guai

Ara tots, any amunt, any avall, s'acosten a la trentena però quan eren adolescents tot era guai. De cop i volta van desaparèixer els adjectius i tot quedava resolt amb un guai. Les coses, llavors, eren guai i prou. Ara han crescut. Són els germans petits dels ferotges yuppies que a còpia d'esforç personal, estrès i gimnàstiques trepidants van aconseguir entrar al sistema, tenir l'Audi i freqüentar establiments amb estrelles Michelin. Els de la generació guai, però, no aspiren a tant. Són més conformistes. No han pas perdut el punt de candidesa ni la il·lusió pel futur però han acumulat una certa saviesa precoç. Són més escèptics perquè tenen una formació excel·lent i també perquè no hi ha més cera que la que crema. Estan preparats per consumir productes culturals sofisticats, per valorar l'experiència estètica i per practicar esports d'aventura però són carnassa de treball precari i d'habitatge impossible. Els consta que són fèrtils i joves però saben que val més no pensar en fills. Tenen currículums espectaculars que s'han construït amb rigor i disciplina però saben que estan condemnats a refiar-se dels pares. Ni els excita la lluita generacional contra pares-mecenes ni volen caure en trampes del sistema com han fet els seus germans grans. Com ha escrit Alfredo Ruiz, l'autor d'un estudi sobre aquesta generació, són 'guapos y pobres'. Els guai són tendres i encantadors però si es volen permetre el luxe d'algun viatge o l'atreviment d'un habitatge propi han de recórrer a la subvenció de la primera institució de l'estat, és a dir, de la família. Són extraordinàriament madurs, intel·lectualment i emocionalment, però el sistema els demana que no creixin. El mercat els vol becaris, precaris, temporals. Si es presenten preparats, ambiciosos i exigents se'ls treuen del damunt de seguida. Arribats als trenta, els de la generació guai estan en plena indagació sobre qui són i què els espera. Comencen a sospitar que guai, l'adjectiu total, és un qualificatiu tronat.

Miquel Berga
El Punt, 10 de juliol, 2005.

06 octubre, 2006

The incredible Cheesecake's world

Vam iniciar el món de les receptes increïbles amb les magdalenes i ara toca el deliciós pastís de formatge. Molt fàcil de fer, us ho asseguro, i per llepar-se'n els dits!!

Comenceu per escalfar el forn a 180ºC i que es vagi escalfant. Mentrestant barregeu en un vol 400g de formatge per untar tipus Philadelphia, 500 mL de nata líquida (l'últim cop que vaig fer aquest pastís van ser 200 mL de nata líquida i 300 de llet... i va quedar fantàstic!!), 3 cullerades soperes de farina de blat (maizena), 200 g de sucre (si no teniu balança, jo normalment omplo un dels recipients de formatge de 200g amb el sucre i aquesta mida ja va bé) i finalment 3 ous.

Barregeu-ho tot molt bé, que el formatge quedi ben desfet, i passem a preparar la plata pel forn. La unteu bé amb mantega i folreu la base de galetes. Llavors hi aboqueu la mescla que heu fet (que serà molt líquida) i veureu com pugen les galtes. No intenteu fer-les baixar! No ho aconseguireu i la idea és que quedin a dalt precisament...

Tapeu la plata amb paper d'alumini i la poseu al forn durant 45 min o 1 hora. Per mirar si està fet, només cal punxar-lo pel centre i que el ganivet no surti moll. Quan estigui, el traieu i veureu que ha pujat molt però un cop fred baixa més de la meitat. El capgireu i... caram! Un deliciós pastís de formatge amb una base de galeta (:) ara veieu perquè les hi volíem!).

Voleu millorar-ho? Afegir una melmelada o un coulis de maduixa o fruites vermelles per sobre, o acompanyeu-lo de compota de poma i llavors si que està 'de muerte'!

02 octubre, 2006

Estocolm / Stockholm






El 19 de Setembre en Lars i jo ens vam trobar a l’aeroport de Skavsta per anar junt a Estocolm. Ens hi vam estar en un alberg, el Rygerfjörd, un vaixell ancorat al llac Mälaren, amb unes vistes molt maques.

Am 9. November trafen sich Lars und ich auf dem Flughafen ‚Skavsta’, um danach gemeinsam nach Stockholm zu fahren. Wir lebten in dieser Zeit auf einem Boot, die ‚Rygerfjörd’, ein Schiff auf dem ‚Mälaren See’, welches uns sehr schöne Aussichten bot.

El primer dia, sortint de l’oficina de turisme situada en una de les places més maques de la ciutat (Kungsträdgården), vam passejar tranquil·lament fins a l’Òpera, per desviar-nos més tard fins a Sergelstorg (una de les places principals), Drottninggatan (un carrer farcit de botigues) i acabar en el Judiskamuseet, dedicat al col·lectiu jueu suec. La veritat és que Estocolm és pler de museus, però molts d’ells són petits i es poden visitar ràpidament (bé, depèn del que t’interessin).

Am ersten Tag gingen wir vom Touristikinformationszentrum, welches an einem der schönsten Plätze Stockholms überhaupt gelegen ist, langsam in Richtung des Opernhauses, gingen rechts ab auf den ‚Sergelstorg’ (einer der grössten Plätze), dann in die Drottninggatan (eine Strasse mit vielen Läden) und beendeten unseren Rundgang dann schliesslich im ‚Judiskamuseet’, welches sich in seiner Ausstellung der jüdischen Gemeinde in Schweden widmet. Es gibt eigentlich ziemlich viele Museen in Stockholm; ein Grossteil ist jedoch nicht sehr gross und so dauert es nicht sehr lange, sie zu besuchen (hängt natürlich auch von Eurem Interesse ab).





El segon dia el vam dedicar a Gamla Stan (la ciutat vella). Vam poder gaudir d’un canvi de guardi del palau amb un toc molt còmic (aquells saltironets no se’ls podia prendre seriosament ningú més que la guàrdia). El palau és la residència oficial de Carl XVI Gustaf i la seva família però només la utilitzen per recepcions oficial i altres esdeveniments importants.
A Gamla Stan també s’hi troba la catedral d’Estocolm on s’hi pot trobar una estàtua de St. Jordi i el drac. S’explica que els danesos (el drac) van conquerir Estocolm (la princesa) i aquesta va ser alliberada i tornada a mans sueques per Sten Sture (St. Jordi). Em sona molt aquesta història...
També vam anar al museu Nobel on vam tenir la sort d’enganxar una visita guiada molt interessant. A suècia tothom parla anglès amb una correcció extraordinària. El guia del museu no era una excepció.


Am zweiten Tag widmeten wir uns ‚Gamla Stan’ (die Altstadt). Wir sahen uns die Wachablösung am königlichen Palast an (die kleinen Hüpfer der Soldaten auf dem Weg zur Wachablösung konnte bis auf sie selber wahrscheinlich keiner Ernst nehmen). Der Palast ist die offizielle Residenz von Carl XVI Gustav und seiner Familie, obwohl sie sie eigentlich nur für besondere Anlässe aufsuchen.
Die Kathedrale ist auch in ‚Gamla Stan’. Dort kann man die Statur vom hl. Georg und dem Drachen sehen. Die Legende besagt, dass die Dänen (der Drache) die Stadt Stockholm (die Prinzessin) eroberten und diese letztlich von Sten Sture (St. Georg) wieder von den Dänen befreit wurde. Ich glaube, ich kenne diese Geschichte…
Wir besuchten auch das Nobelmuseum und hatten dort das Glück, an einer sehr guten Führung teilnehmen zu können. In Schweden spricht wirklich jeder Englisch und der Leiter der Führung bildete keine Ausnahme.


El tercer dia varem visitar l’ajuntament. És un edifici de principis del segle XX construït amb la intenció expressa de semblar més antic del que realment és. Destaquen el claustre que hi ha a l’entrada, amb una arcada que serveix de finestra a les vistes al llac Mälaren, el saló blau (color que s’havia planificat per ell tot i que al final es va decidir deixar-lo en el color vermell de la rajola original) i el saló daurat (format per milers de mosaics). Aquestes dues sales juguen un paper important en la cerimònia dels premis Nobel, ja que és on es porta a terme el banquet i el ball respectivament. Després vam anar amb vaixell al voltant de la illa Djurgärden, una illa pensada inicialment com a vedat de caça per reis i nobles, que més endavant es va obrir a tot el públic per convertir-se en uns jardins. A Djurgärden també s’hi troba el museu Vasa dedicat integrament al vaixell que portava aquest nom. Aquest vaixell es va enfonsar el dia del seu bateig enduent-se amb ell part de la tripulació i les seves famílies que havien estat convidades a bord per a la inauguració. El Vasa, enfonsat en aigües molt fredes, va aguantar en tant bon estat que 333 anys més tard es va poder recuperar en perfecte estat de conservació i es pot veure avui en el museu.

Am dritten Tag besuchten wir das Rathaus. Es handelt sich hierbei um ein Gebäude aus dem frühen 20. Jahrhundert, welches älter aussehen soll als es eigentlich ist. Es besteht aus dem Kloster, mit Arkaden, die aussehen wie Fenster, um einen schönen Ausblick auf den ‚Mälaren See’ zu haben, die blaue Halle (Blau war die geplante Farbe. Man entschied sich jedoch dafür, die rote Originalfarbe der Ziegelsteine beizubehalten.), und die goldene Halle (bestehend aus tausenden Mosaiksteinen). Diese zwei Hallen spielen eine besondere Rolle während der Nobel Zeremonie, da in ihnen das Bankett und der anschliessende Ball statt finden. Später machten wir eine Bootstour um die ‚Djurgärden’ Insel, welche ursprünglich als Jagdgehege konzipiert war und mittlerweile der Öffentlichkeit zugänglich ist. Auf ‚Djurgärden’ gibt es auch das ‚Vasa Museet’, welches sich in Gänze dem gleichnamigen Schiff widmet. Es sank am Tag des Stapellaufs und nahm einen Teil der Crew und ihrer Familienmitglieder, welche anlässlich des Festes eingeladen waren, mit in den Tod. Die Vasa, welche in sehr kaltem Wasser sank und deshalb auch sehr gut erhalten war, wurde 333 Jahre später geborgen und kann heutzutage im Museum besichtigt werden.



El nostre últim dia, el vam dedicar a anar de compres i relaxar-nos una mica, però també per anaral museu de la Música on ens van obsequiar amb un petit instrument que no vam acabar de dominar del tot. Era un museu molt interactiu, amb karaoke inclòs, i ens vam sentir com nens petits un altre cop. Aquest va ser el nostre últim dia. L’endemà i com sempre, un comiat més a l’aeroport, aquest cop un xic diferent, després del control de passaports i cadascú davant de la seva porta d’embarcament esperant el seu vol corresponent.

Am letzten Tag gingen wir hauptsächlich shoppen und erholten uns von den Strapazen der vorangegangenen Tage. Auch besuchten wir das ‚Musikmuseet’. Dort bekamen wir ein kleines Musikinstrument geschenkt, welches wir allerdings noch nicht richtig bedienen können. Es handelt sich um ein sehr interaktives Musem mit ‚Karaoke’, wo wir uns noch mal wie Kinder fühlten. Das war dann unser letzter Tag.
Am nächsten Tag hiess es dann ein weiteres Mal ‚Auf Wiedersehen’ am Flughafen jedoch ein bisschen anders als sonst. Nach der Passkontrolle warteten wir dieses Mal am Abflugschalter beide auf unseren Flug nach Hause.