22 diciembre, 2008

La nova frase del dia

Ja fa molt temps vaig fer aquesta secció, que inicialment tenia a veure amb un calendari que em van regalar (i va caducar ja fa temps). Ara, però, he decidit donar-li un gir a tot això. No us passa sovint que sentiu alguna frase genial o que us fa molta gràcia i simplement necessiteu explicar-la a tothom? Doncs d'això va aquesta nova frase del dia. I començaré per:

Cuando un hippie se viste de negro, Dios mata a un gatito.

David Broncano

Estas no son las noticias (Cuatro)

Em va fer especialment gràcia el dijous passat, quan vaig anar al sopar de gala de la promoció nosequants-nosequantsmés de biologia. Diguem que hi va haver una matança...

06 diciembre, 2008

Decepció

Ahir era dia de partit, gens habitual un divendres, però el cap de setmana llarg va fer oportú el canvi de dia. Es va perdre, com en els últims partits. Però ahir necessitava que guanyessin.
No he estat massa crítica fins ara, he anat a tots els partits "a casa", he animat i he donat suport. Però ahir era divendres, el dia havia sigut llarg i cansat. Havia arribat a casa amb únicament ganes d'escarxofar-me al sofà i en comptes d'això em vaig posar la samarreta del CBSJG i vaig anar al partit. Ahir necessitava que guanyessin i vaig tornar a casa emprenyada, és així.
No hi entenc massa de bàsquet, se m'escapa la tècnica i l'estratègia, però el partit s'estava guanyant fins faltar un minut i mig, l'afició s'havia fet la il·lusió de poder guanyar, i es perd a l'últim moment. Clar que, siguem sincers, guanyar un partit pel desencert del contrari no és manera de guanyar un partir. Perquè quan el teu equip ha d'esgotar la possessió a cada atac i l'únic remei que queda és un tir exterior amb un encert que brilla precisament per la seva absència, mentre que l'equip contrari penetra amb una facilitat gairebé còmica i et clava una safata rere l'altra, alguna cosa falla escandalosament (D-fence?). I és frustant haver sortit de casa. Ahir, i em sap greu dir-ho, em vaig acabar preguntant perquè havia sortit de casa (si, la part Polska del partit va estar molt bé, però no estic parlant d'això).
Aquest vespre segurament ja no hi pensaré més, aniré al següent partit, tornaré a donar suport i m'ho pasaré bé encara que l'equip no faci el que esperem. Però ahir necessitava que es guanyés el partit.

30 noviembre, 2008

Orgullosa

Ahir van donar un 2n premi de fotografia a en Dani, per la seva fotografia presentada al concurs Girona, enfoca-la (dins la categoria Racons). Personalment m'encanta la seva foto, que podeu veure en el seu blog (i així en faig publicitat), i encara que podríeu dir que no sóc objectiva (que no ho sóc), un jurat format per fotògrafs professionals ha pensat el mateix.
Mireu-vos les seves altres fotos, crec que val la pena!


Us deixo amb l'exposició virtual de les fotografies presentades, perquè pogueu veure també les aportacions dels altres participants i les altres categories.

07 noviembre, 2008

Cansament

Son les 14:48 i estic a punt d'anar a classe. Avui tinc sort i "només" hauré d'escoltar i avaluar 8 seminaris (acabarem aviat, crec), és pitjor haver de prepara el laboratori i estar-hi fins les 8. No és que no m'agradi donar classes, però és que és molt cansat. I només porto 2 setmanes... Tranquils, ho superaré. Queixar-se ajuda.

30 octubre, 2008

Adéu, adéu! Fins aviat!

L’Edu marxa demà a la tarda i ja no el veuré en tot un any. L’Edu és el meu germà gran, en tots els sentits. És el segon de la prole però el gran dels dos germans que tinc, fa gairebé dos metres, té un cap molt ben moblat i un cor enorme. És el meu germà gran i és molt gran.
Se’n va de ruta. De Caracas, Veneçuela, a Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Brasil, Argentina... per aquest ordre o no, què més dóna. Se’n va a buscar. En principi a buscar projectes amb els que es pugui col·laborar. No dic “que valgui la pena” perquè allà on no hi ha massa res sempre val la pena fer-hi alguna cosa. Però perquè les coses rutllin i la pèrdua d’energia que hi ha a cada pas sigui la mínima, hi ha d’haver una mínima organització, una mínima disposició, certa coherència. O això m’imagino, i així ho entenc.
Va a buscar projectes. Projectes per ajudar als altres, i per ajudar-se a si mateix. Perquè l’Edu sempre ha tingut aquesta necessitat d’anar allà on podia entendre’s amb la gent i ajudar-los per poder donar sentit al dia a dia. Des d’aquí on m’ho miro jo, ell és el seu propi projecte, i el tirarà endavant mica en mica, país a país, autobús rere tren rere camí. I picant un xic d’aquí i un xic d’allà, serà feliç.
Em fa molta pena que marxi, perquè sóc egoista com tothom i jo el vull veure sovint. Però me n’alegro molt. Perquè crec que marxa un Edu amb moltes il·lusions i tornarà un Edu amb moltes més inquietuds, més savi, més dèbil però més feliç. Així que suposo que hauré d’arraconar aquesta petita bola que tinc a la gola i acostumar-me els propers 11 mesos a que li està passant el millor que li podia passar. Viure la seva vida, com vol, fent el que més li agrada, en el racó del món que més el fascina.
T’estimo molt i et trobaré a faltar!

19 octubre, 2008


Rafa - Sònia - S - Clara - Anna - Ariadna - Cristina
Montse - Dolors - Sergi - Marta - Rosa

Fa pocs anys erem 4 doctorands i 2 jefes. Avui el grup ha crescut molt. I m'agrada.

10 octubre, 2008

Pfffffff...

...m'he comprat una bici!!!!! Dec estar boja, perquè gairebé no sé anar amb bici (per dir que en vaig aprendre fa poques setmanes) però ara si que si que n'hauré d'aprendre, perquè l'he de fer servir molt!

De moment no tinc foto, però quan la tingui, la penjo!

03 octubre, 2008

Curs (II)

Fa dies que no escric res, tampoc he fet massa res que em vingués especialment de gust explicar. Evidentment he fet coses, però encara no he anat a veure “El Che” al cine, encara no he llegit (ni tant sols començat) un llibre que em vaig comprar, i per descomptat que no he creat cap obra d’art. Bé, ahir vaig anar a sopar al Mimolet, per una celebració personal, però això no ho escriuré aquí perquè ja té un lloc molt específic on ha d’anar.
Però com que el curs de dibuix i pintura ha tingut força història, tot i que no hauria semblat mai que portaria tanta cua un simple curs de
l’Escola municipal d’art, potser explicar-ho és una bona manera de sortir d’aquest silencia “bloger” en el que m’he vist submergida.
Vaig comentar que havia fet una tutoria amb la professora abans del curs. Això ho fan per assegurar-se que el curs és l’adequat per tu i que, si veus que no t’agradarà, et puguis desapuntar o canviar de grup en cas que et quedi curt.
La impressió va ser fantàstica, una professora molt maca que em plantejava mig curs de dibuix (el que realment m’interessa i he intentat millorar per lliure) i mig curs de pintura (ideal si vols provar i descobrir fins a quin punt t’agrada o et desagrada una cosa que no has fet mai). I el nivell (el més baix) era l’encertat des del moment en què no he fet mai cap curs abans d’aquest estil. Evidentment, un canvi de classe no tenia lloc i res em feia sospitar que volia anul·lar el curs.
Em presento el primer dia de classe. Em trobo un paio, i no la profe, que ens diu que ella no podrà fer el curs i que ens el farà ell (em sembla perfecte).
De sobte s’adona que el curs és de dibuix i pintura, ja l’ha fotut això. Ell només fa pintura (que lo de dibuix no és lo seu i no anirà més enllà de fer-nos dibuixar un gerro per agafar una mica de pràctica). En aquest punt és ell el que comença a no ser lo meu (jo vull fer dibuix).
Ens pregunta si hem fet alguna cosa abans. El curs és de nivell inicial, però la meitat de la classe ja va fer aquest mateix curs l’any anterior, amb la profe que havia de tocar i ara ja no el pot fer, i passen de fer el segon curs perquè no els va bé, no els agrada l’hora, no els dóna la gana o ves a saber perquè. Alguns dels que no han fet aquest curs l’any anterior, han fet altres coses. Jo vull fer dibuix i el vull fer amb gent del meu nivell. Només som uns 5 o 6 (de 15) que no hem fet mai res (un senyor i una senyora gran, algú més i una pija que a la mínima aprofita per dir que ha fet un curs de pintura a Florència, però a la pobre se li escapa que era un curs de 15 dies i que també ha fet un curs de cuina, i el profe li treu la poca importància que podia tenir).
Ens comença a preguntar quines tendències pictòriques o autors són els nostres preferits. Jo no sé res de tendències pictòriques. Sé que m’agrada força obres de Klimt o Van Gogh. Tinc la mala sort d’estar asseguda al mig de la classe, i quan arriba el meu torn i fart de respostes vagues (excepte el d’algun ex-alumne de la nostre ex-profe), ens venta un desaire i ens pregunta si és que no coneixem res més modern. Doncs no, possiblement m’encantin obres modernes d’autors que no tinc la més remota idea de com es diuen. No vull fer història de l’art, vull fer dibuix amb gent que no en sàpiga (com jo). Portem mitja hora de classe i m’han estafat el curs, m’han dit ignorant i m’han robat els calers. Hauria fugit plorant de ràbia si el professor no hagués estat entre la porta i jo.
El primer dia vaig sortir deprimidíssima i amb ganes de desapuntar-me, reclamar el que fes falta i força victimista. Però després que el pobre Dani m’hagués d’aguantar i, un cop més tranquil·la, hagués pogut explicar-li les meves penes a mig món, vaig pensar que si em desapuntava, em quedava sense interruptor de desconnexió.
Jo vull fer un curs. Vull fer alguna cosa que serveixi per no pensar en la feina durant una bona estona. Vull marxar el divendres de la feina per anar cap a la Mercè i que comenci obligatòriament el cap de setmana a les 7 de la tarda del divendres i no s’acabi fins les 9 del matí del dilluns. I si em desapuntava, em quedava sense tot això.
Total, que ara faig un curs de pintura amb gent que ja en sap més o menys. I ja he fet la primera classe. Una tonteria, agafar un vermell, un blau i un groc i generar tants colors com faci falta. No crec que pintar sigui lo meu, no perquè no generés prou colors, sinó perquè la sensació del pinzell no és lo meu. Però faré alguna cosa. Sortiré de casa i passaré una mica l’estona. I si en surt alguna cosa de bona, millor. Dolent no serà!

10 septiembre, 2008

Curs

M'he apuntat a aquest curs de l'Escola Municipal d'Art:


Ahir vaig tenir una tutoria amb la professora i, a part del fet que és molt agradable (cosa que és d'agraïr), el curs fa molt bona pinta. Mig curs de dibuix, mig de pintura, ritme personalitzat, i sembla ser que s'organitza una exposició a final de curs amb la feina dels estudiants. Ja us explicaré com va!

08 septiembre, 2008

CB Sant Josep Girona

Tots ho sabem, al final va desaparèixer el bàsquet ACB de Girona. Ja no es competeix a la màxima categoria d'aquest esport. La pujada del fútbol no ens va fer cap bé, però tenir esport d'elit a la ciutat no hauria de dependre d'això, hauria de ser un orgull i un motiu de lluita. Algú va decidir que pel bàsquet no valia la pena lluitar. Llàstima que ho va decidir algú amb més poder que els milers de ciutadans del carrer que vam cridar "Girona a l'ACB" fins al final.
Ara hi ha nou equip, des de zero, des del principi. Un nom nou, amb nous colors. El CB Sant Josep Girona, de blanc i blau.
Ahir el Sant Josep va jugar el segon partit de lliga catalana LEB. D'acord, el nivell no és tant alt, els jugadors no són tant bons, els partits potser no seran tant intensos; però hi ha ganes de bàsquet i hi ha ganes d'animar. Ahir la penya també estava de pre-temporada però prometem posar-nos en forma.
Per sort, el bàsquet a Girona té classe. Com la que va tenir en Marc Gasol, gran, molt gran, en venir fins a Banyoles a visitar al nou equip de Girona. Com et trobarem a faltar!




24 agosto, 2008

Es ven cotxe

En Dani ven el seu cotxe perquè bàsicament no el fa servir... és un Peugeot 106 del juliol del 2001, té 7 anyets acabats de fer, i molt poquets quilòmetres (77.000). Té airbag de conductor i reproductor de CDs. Es ven per 2.200€, si algú està interesat (o coneixeu algú que li podria interesar) deixeu un missatge ;)

Un parell de fotos:


23 agosto, 2008

Bruce Springsteen també és un freak

Us vaig dir que quedava una mini-entrada pendent sobre la Diana+. Fa dies estava fullejant una revista i vaig veure aquesta foto:

No sembla gaire res, en Bruce Springsteen descansant a la platja de San Sebastián durant la seva gira per Espanya. Però llavors em vaig adonar del que portava a les mans... una Diana+!!!
La Diana+ és una càmera de plàstic amb format de 120 mm a la que es pot treure l'objectiu per poder fer pinholes. Aquí en teniu una imatge ampliada (si, si, és la mateixa que porta el senyor Bruce a les mans).

Com que en Dani també té una Diana+, he tingut la oportunitat de fer-la servir i podeu veure alguna foto que he fet amb aquesta càmera o una pinhole.

04 agosto, 2008

Ja que puc, llueixo tiet!

El calb amb els pantalons vermells és el germà petit de la meva mare. Però no, aquestes coses no s'hereten... llàstima!

03 agosto, 2008

Felicitats, Dani!

El passat divendres 1 d'Agost va ser l'aniversari d'en Dani i ho vam celebrar tots amb un sopar a base de pinxos de creació pròpia.


La veritat és que tothom s'ho va currar molt, i tot estava boníssim. Teniu un recull més detallat dels plats a Bocabit amb oliva, un nou blog que esperem que tingui èxit!


El dissabte, ja solets, vam tenir jornada de cine i en Dani va tenir la brillant idea de llogar una pel·lícula novazelandesa de culte (o no), Ovejas asesinas.

No hi ha paraules per descriure-la! Gore, humor, broma? És el que té ser friki... Això guanya de carrer El cuchitril de Joe!! Ara bé, el cuchitril tenia més gràcia...

No us perdeu els grans efectes especials a càrreg dels mateixos que van fer els dels senyors dels anells... uns quants anys abans de saber-ne! Jejeje, va tenir la seva gràcia!

Ara bé, el que tenim ganes és de marxar ja de viatge, el proper dissabte, tota una setmaneta pel sud de frança. Ens emportem les càmeres digitals, la Diana+ (queda pendent una mini entrada sobre la Diana) i la Holga, així que de fotos n'hi hauran forces!

28 julio, 2008

Adéu a l'ACB a Girona...

...si més no l'any que ve. És una llàstima que es deixi perdre esport d'elit a la ciutat. I és una llàstima que l'ascens del fulbol, en comptes de millorar l'oferta esportiva a Girona com hauria d'haver estat, ens hagi fet tant mal. Però ja se sap què guanya sempre en aquest país, sinó, mireu un telenotícies qualsevol.
En tot cas, és trist que potser no hi hagi cap equip de CB Girona l'any que ve, ni tant sols a categories inferiors. Encara no se sap. L'únic que ha dit el club és:
El Club Básquet Girona ha renunciat a continuar en l’ACB amb el que posa fi a una trajectòria de 20 anys (des de la campanya 1988-89 a la passada) en la màxima categoria del bàsquet espanyol. Declaracions de Santi Sardà, conseller delegat del club: "El Bàsquet Girona no s´inscriurà a l’ACB i no competirem aquest any al màxim nivell com teníem previst. Hem d´agrair a tots els que han fet l´esforç d´ajudar-nos. Hem fet tot el que hem pogut"

Per sort, encara ens queden les noies.

22 julio, 2008

Bruce Springsteen... genial!


Vaig tard per actualitzar lo del cap de setmana, però dissabte vaig tenir la oportunitat d'anar al un dels concerts que Bruce Springsteen va fer a Barcelona. Era el meu primer macro-concert i van ser 3 hores molt macros! Més de 70.000 persones al Camp Nou, es diu aviat!

Potser l'única pega de tant macro és que estàvem molt amunt (però ho vèiem molt bé, no pensava que es veies tant bé des d'allà dalt!) i a primera línia (cosa que, en realitat, era un gran avantatge!), així que amb la meva por a les alçades, no em vaig atrevir a aixecar-me de la cadira. Però va ser genial!

Això si, la propera vegada prefereixo veure'l en un estadi més petit, tipus Palau St. Jordi, perquè tant macro, potser va ser massa... en tot cas, una experiència que s'ha de viure!!!

18 julio, 2008

Regals... que bé!!!

Encara (i remarco fermament, encara!) no tinc 31 anys i Ja he començat a rebre regals.

L'Esther m'ha regalat un parell d'eines per fer collarets i arrecades, cosetes que m'he aficionat a fer últimament (i ella s'ha aficionat a rebre ;oP). L'excusa perfecte perquè li continui fent detallets, cosa que m'encanta i m'entreté molt. Així que, molt bén rebuts!



Però, amb permís de la meva germana, el regal estrella és la Holga que m'ha regalat en Dani. Ja havia probat de fer alguna foto amb la seva Diana+, però ara ja ho podré probar amb la meva pròpia càmera de juguina!!! Si, d'acord, no puc fer pinhole's amb aquesta càmera, però per això ja compto que en Dani em tornarà a deixar la seva... I jo, a canvi, li puc deixar aquesta fantàstica càmera amb flaixos de colors!


Amplio la llista de regals! Aquest matí els meus pares m'han regalat una batedora de les que fan de tot! Poca conya, amb lo que m'agrada cuinar i la de coses que em costen un güev de fer perquè no tenia batedora... m'encanta!!!


03 julio, 2008

Carbasses pel rectorat

L'associació UdG.doc, de la que formo part, ha estat un xic aturada els últims temps i des de la famosa "baixada de pantalons" que no havíem fet res d'important. Doncs, bé, durant força temps hem estat treballant en un informe detallat de les diverses reunions mantingudes amb l'equip de govern de la universitat de Girona en el que es detallen els compromissos verbals adquirits per ells i tot el que no han fet, que és la major part.

Aprofitant el final de curs, hem decidit adreçar aquest informe al rectorat acompanyat d'un gran suspès en forma de carbassa. I per això aquest matí ens hem aplegat un bon grup de gent (erem uns 15?) al registre central de les Àligues i hem convocat a la premsa per donar-los notícies per aquest estiu!
(Hem fet força fotos, però encara no les tinc. Així que, tant bon punt tingui les fotos i la repercussió a premsa, actualitzo!)

Edito: Vam sortir al Diari de Girona (per duplicat!) i al Punt, i també ens van fer alguna entrevista a la radio!!

Us deixo amb algunes imatges:


17 junio, 2008

11 junio, 2008

Curs d'idiomes II

Recordeu que us vaig comentar els problemes d'apuntar-se a un curs d'idiomes?


Doncs la part positiva és rebre les notes... i haver aprovat!!!!

Photobucket - Video and Image Hosting

03 junio, 2008

Hi estem treballant...

Fa dies que no escric, és el que te estar enfeinada. Des de que vaig tornar de Dublin, tinc pendent un experiment que, per A o per B, no puc tirar endavant (A són totes les adversitats que la vida al laboratori ens depara i B es podria resumir com la meva mandra interna permanent que supero amb més o menys efectivitat segons l'època de l'any).
Alhora, he estat supervisant el projecte de final de carrera de la Kelly, una estudiant d'Erasmus belga que ha estat aquí tres mesos treballant amb nosaltres i que ja marxa aquest cap de setmana. Ha estat interessant tenir-la aquí i una molt bona experiència. Si tots els estudiants fossin així, no m'importaria haver-ne de supervisar cada any. Ara bé, aquesta setmana anirem un xic de cul, cal acabar la memòria i corretgir-la (feina seva i meva respectivament...), però estic segura que ho aconseguirem.
Avui també tinc els últims exàmens d'alemany. Ahir vaig fer la comprensió escrita i la gramàtica. La veritat és que la gramàtica se'm dóna bé. No comentaré res de la comprensió escrita... I millor no parlem més d'aquest tema fins que tingui les notes...

Però el que m'ha tingut més ocupada en el meu temps lliure (el que utilitzo per actualitzar el blog), a banda d'estudiar alemany (si, he estudiat molt ;oP), ha estat la mobilització que estan fent els seguidors del bàsquet a Girona per evitar la desaparició de el CB Girona. Tampoc és que hagi fet massa cosa, però hi he posat el meu granet de sorra. La qüestió és que...



Us convoco a tots a la manifestació-cercavila del diumenge 8 de Juny
El partit més important
18.30 h Concentració a Fontajau
19.00 h Sortida cap a la Pç del Vi

21 mayo, 2008

El final dels Playoffs... i potser d'alguna cosa més

Ahir es va jugar el tercer partit de quarts dels Playoffs de la lliga ACB entre el Joventut de Badalona i l'Akasvayu de Girona. El Girona va perdre en el marcador però va guanyar la lluita de l'esportivitat, el compromís, la suor, la dedicació, els ànims i els sentiments. Tant els jugadors com l'afició van sortir victoriosos d'un camp en què se sabia que seria difícil guanyar. Va sortir sense haver arribat a semifinals. Però va sortir amb el cap ben alt. Molt més del que alguns pensaven, però tant com l'afició sabia. L'Akasvayu va jugar a guanyar, ensenyant-nos tot una lliçó de compromís i dedicació. Ens ha fet tremolar d'emoció, esgarrifar de plaer, plorar d'alegria. Perquè potser no s'ha guanyat cap títol, però si s'han perdut és perquè s'hi ha arribat. I no es tenia gens clar a principis d'any.


En part em sembla injust que sempre es parli d'ell com si fos l'únic jugador. Però és que quan un és gran, i ho és en tot els sentits, des de el professional fins a l'humà, no es pot obviar ni passar per alt. Encara faltaven pocs segons per acabar el partit, i amb una diferència de 11 en el marcador, va deixar de botar per començar a aplaudir a la seva afició. En Marc és gran, molt gran. Tant com tot els altres que se li van acostar i s'hi van unir, mirant-nos de cara, donant-nos les gràcies i tornant-nos els aplaudiments que els havíem ofert durant tot el partit (tota la temporada). L'olímpic es buidava d'una afició que, des d'un punt de vista molt personal, no va saber agrair el seu equip el que acabava de succeir, mentre l'afició de Girona es mantenia impàvida, inamovible en el seus llocs, cridant salves pel seu equip. Fins que el pavelló va quedar buit. Però els crits van continuar, es van fer més forts, més orgullosos, més sentits. I la resposta va venir en forma de jugadors que sortien a saludar, que somreien malgrat la derrota, que ploraven amb nosaltres.

Crec que no oblidaré mai haver-los vist sortir per últim cop aquesta temporada del vestidor. Alguns d'ells van estar hores firmant, deixant-se fotografiar, donant la ma... Altres varem passar hores aplaudint, cridant, mirant-los i sentint-nos molt orgullosos del que han fet.

Tant de bo no sigui l'últim cop que podem dir això, que ho podem viure. Que som a ACB.

15 mayo, 2008

Lensbaby

M'han deixat això per jugar:


i de moment m'ho estic passant molt bé!! Es tracta d'un objectiu "flexible" que et permet enfocar o desenfocar selectivament alguna part de la foto (és la millor manera que tinc d'explicar-ho). De moment ja he sortit a jugar un parell de cops i no m'ha sortit res digne de ser ensenyat, però quan tingui alguna cosa bona, ja us ho ensenyaré.

De moment, si voleu veure quin tipus de fotos es poden aconseguir, podeu anar aquí!!

12 mayo, 2008

Vaya semanita...

...i no parlo del programa de TV. Entre que el temps no acompanya i només penso en el que m'espera, ja estic cansada i encara no he començat!
Aquesta setmana ja no faig proves, aquesta setmana és definitiu! Un experiment a 72 hores, amb 10 mostres pel mig, amb 20 flascons de cultius implicats i que, definitivament, representen un canvi de rumb en la meva recerca. En tinc ganes... però el dijous serà mortal! I encara sort que divendres, dissabte i diumenge només serà al matí... Espero poder arribar a veure l'Akasvayu-DKV del dimenge al migdia, ni que sigui la meitat. I espero ensenyar-vos algun dia una publicació amb els resultats! Que voldrà dir que ha valgut la pena!

07 mayo, 2008

El problema d'apuntar-te a un curs d'idiomes...

...es que quan hi ha examen et toca estudiar!

PS. Si no fos perquè si a provo em tornen les peles, ja hauria desistit...

04 mayo, 2008

PaGAGnini

La unió d'un violinista de la talla d'Ara Malikian i el grup d'humor sense paraules Yllana dóna com a resultat un impressionant espectacle en el qual es barregen moments musicals molt coneguts presentats d'una manera sorprenent. La proposta inclou la reinterpretació d'aquests passatges, reinventant-los per tal de veure'ls amb una mirada nova.


Això és el que vaig a veure dintre de tres hores. A veure què tal!!!


(Edito)
Un espectable molt, però que molt recomanable. A nivell musical, molt bé. Però el millor (i més difícil) és connectar amb la mainada. És un espectacle pensat per a la mainada però que ens permet als grans (poc madurs...) sentir-nos plenament inclosos. És un gust sentir una peça clàssica o no tant clàssica amanida amb la rialleta d'alguna criatura més o menys gran de tant en tant. I al final ja no les sents perquè tu rius més. I sempre disfrutant de la música. La veritat, ha valgut la pena!

(Edito per segona vegada)

28 abril, 2008

25 abril, 2008

Quin gran dia!!!!

Això no significarà massa res per molta gent, però avui estic molt contenta. Avui, no sé si a conseqüència de la meva felicitat (molt possible) o la raó que fa que ho estigui (que també), m'he decidit a llençar el 90% del contingut del meu calaix del congelador del laboratori. Amb això he enterrat la gran majoria de les mostres, fraccions, alíquotes i demés històries de la meva tesi, i he fet lloc, i he buidat caixes, i tot està a punt per començar nous experiments i noves tècniques amb mostres noves. M'ha costat mig any, però ja he deixat la tesi enrere!

23 abril, 2008

Carpe Diem


Avui m’han explicat una història trista de les que et fan recuperar la sensació perduda per la rutina diària de la importància de saber viure. Sense oblidar les obligacions ni els deures, sense passar per damunt dels altres, sense ser egoistes. Però recordant que, en gran part, la felicitat d’un mateix és cosa nostra. Així que, aprofitant mentre em duri aquest sentiment, intentaré deixar-me anar més i pensar menys en algunes coses. Si més no, fins que m’engoleixi de nou l’estrès i la responsabilitat, el futur i l’ordre. Vaja, fins que torni a ser jo mateixa. St. Jordi és un bon dia per pensar així!

19 abril, 2008

El último gran mago

Una pel·lícula molt de passar l'estona, sempre i quan no tinguem massa son, perquè Morfeu es podria apoderar de nosaltres. És una història sencilla, que no ens explica gaire res de nou i en la que no destaquen cap dels seus personatges especialment (a la meva manera de veure-ho). Bé, per ser justos, diríem que la nena que fa de la filla de la Catherine Zeta-Jones, Saoirse Ronan, si que ho fa bé.
No és una peli de màgia, que sigui Houdini no és més que una excusa per atraure el públic a la seva història. Se suposa que és una pel·lícula romàntica en la que pràcticament som incapacos de veure atracció entre Pearce i Zeta-Jones (més per culpa de la segona que del primer, em sembla, però confesso que en això no sóc objectiva... ;oP). I per això, al final tot falla una mica i arriba aquell moment en què, o decideixes que ja que has pagat l'acabes de veure, o dorms. Tot depèn de a quina sessió hagis anat (per mi, peli no recomanada en horari nocturn).
En definitiva, si voleu veure trucs de màgia, no hi aneu. Si voleu veure una pel·lícula passional, no hi aneu. Si voleu passar una estona tranquil·la, amb una historia simple i no us fa res pagar uns quants euros, pot ser una opció. Però no hi aneu amb massa pretencions.

18 abril, 2008

15 abril, 2008

70è aniversari!

Aquest senyor i aquesta senyora (que no tinc junts a cap foto!!! -nota mental: solucionar-ho) són els meus avis, i avui fa 70 anys que es van casar!!!
Avui he dinat amb la meu mare i m'ha estat explicant una mica la seva història... i se'm posa la pell de gallina quan penso tot el que han viscut i superat. Avui el dia és per ells, perquè gràcies a ells jo estic aquí i, en gran part, sóc qui sóc. No m'imagino que algun dia no hi seran, per això espero poder-los disfrutar encara molt.
Us estimo!

09 abril, 2008

Torí... ja som aquí!

Cancer's Cosa Nostra

Us copio un petit fragment d'un article publicat a Science aquest mes sota el títol "All in the Stroma: Cancer's Cosa Nostra", que resum molt bé la direcció que pren la meva recerca després de la tesi.

As several spectacular cases have shown, corporate criminals can operate for years, bending office systems to their nefarious deeds. Eventually, the malfeasance can threaten the entire company. So it is with cancer cells. Cancer biologists have recently been coming to grips with the fact that tumor cells get a lot of help from the cells around them. Such collusion is not the source of disease: More than 30 years of research have shown that mutations in a cell's own DNA initiate the changes that put it on its destructive path. But "people are realizing that the tumor environment is a coconspirator," says Zena Werb of the University of California, San Francisco (UCSF). "There's benn a clear shift in interest". - J Marx.

04 abril, 2008

El morro que tinc (I)

Si mai sentiu l'imperiosa necessitat de regalar-me alguna cosa...





...em molaria molt tenir una Brita per filtrar l'aigua.



02 abril, 2008

Més presentacions!!

Avui us presento les meves noves nenes, una de les múltiples responsables de tenir-me bastant entretinguda a partir d'ara. N'han de venir d'altres, però amb aquestes sóc bastant novata, perquè tot just me les van presentar a Dublin. De moment estant creixent molt a poc a poc (el primer disgust, perquè les necessitava ben eixerides per abans de marxar a Torí), però els donarem una mica de temps, que estar congelat a -80ºC tampoc ha de ser massa agradable.

Aquí les teniu, les magnífiques HuH-7, cèl·lules de carcinoma hepatocel·lular.

Les fotos són un xic "cutres", però tenint en compte que estan preses amb una compacta digital a través de l'ocular... no han quedat tant malament!

31 marzo, 2008

Presentació oficial del meu Flog

Un dia conèixes algú que té un blog (eh, Txapu?) i et fa gràcia i te'n fas un (o dos). Llavors vols pujar fotos a algun lloc, i es clar, et fas una conta que t'ho permeti fer. Algú et diu que lo més cool del moment és tenir conta de MySpace, i te la fas (i com que ja no recordo ni quina contrasenya tenia, de tant que la feia servir, em nego a fer-me un Facebook -pel que fa temps que m'apreten). Ja que tenia uns videos molt monos de la mani de Madrid a la que vam anar uns quants de l'Associació, em vaig fer una conta de Youtube per poder-los penjar...

Un cop ha passat tot això, ja només falta que coneguis una colla que no tenen blog, sinó flog. I justament no hi pots comentar si no hi tens conta oberta. Així que JA TINC UN FOTOLOG!!!

(si us plau, no us enganxeu a més coses... no tinc personalitat!)

24 marzo, 2008

23 marzo, 2008

Ahir va ser un gran dia!!

Ahir va ser un gran dia!!! D'acord, li trobarem un però. La calamarssada que ens va deslluir una mica la calçotada. Ens vam aplegar uns quants Polskes i mini-polskes i ens en vam anar prop d'Amer, i ens va enganxar la pedragada just al arribar però abans de sortir dels cotxes. Sort que teníem aixopluc i vam estar-nos allà fins ben entrada la tarda (i se'ns van congelar un xic els peus, la veritat) però tampoc no fins molt tard, que a les 8 ens esperava el partit Akasvayu Gi-DKV Joventut. La veritat és que m'ho vaig passar molt i molt bé!!!

El partit d'ahir és el millor partit que he vist mai. M'ho vaig passar tant bé que molta estona després d'acabar-se el partit encara em palpitava el cor. Vaig cridar fins més no poder i els jugadors van estar genials. L'Akasvayu va anar per davant gairebé tota l'estona i va arribar a guanyar de força. Fins l'últim moment vaig estar patint que el DKV no remuntés al final, però no! Va guanyar l'Akasvayu per 87-80!!!!

I per rematar el cap de setmana, en Kimi Raikkonen ha guanyat aquest matí la segona cursa del mundial, el GP de Malàsia!! Només he vist mitja carrera en diferit, i no semblava molt emocionant, però el que em sembla que ja queda clar és que Alonso està fora de lluitar pel campionat aquest any, i que Massa és un mica petardo com a segon pilot de Ferrari (crec que es veuran canvis a Ferrari aviat...).

En tot cas, un cap de setmana molt bo a nivell social i amb molt bon resultats a nivell esportiu!! I ara encara queda un dia de festa!

21 marzo, 2008

Torí Gironí!!!

L'Akasvayu es va classificar el passat dimarts per a la final a 8 de la Uleb cup. Així que, com que m'he enganxat de nou al bàsquet i al bàsquet a Girona, doncs me'n vaig amb uns quants de la penya Polska cap a Torí. Això serà del 10 al 13 d'Abril, i espero tornar molt més contenta del que hi pugui anar!

SOM-HI GIRONA!

16 marzo, 2008

Calçotada

Ahir vam anar amb en Paco i l'Anna a una calçotada a Garriguelles organitzada per una amiga de l'Anna. La veritat és que ens ho vam passar molt i molt bé, però vaig acabar força cansada (encara no sé ni com vaig aguantar anar a fer una cerveseta!). Us ensenyo les fotos (us recomano que passeu la presentació cap endarrera si les voleu veure en ordre cronològic...)



10 marzo, 2008

Malson

No parlo de les eleccions, parlo del malson real que he tingut aquesta nit i que ha provocat que em llevés bastant cansada i amb una sodoració excessiva enganxada al cos. És un somni molt "xorra", però us l'explicaré. Més que res perquè em ve de gust explicar-me'l a mi i poder-lo recordar més endavant.

Ha començat tot en unes canoes en un riu. D'alguna manera sabia que estava participant en alguna mena de reality show basat en esports d'aventura (?!?!?!? - els somnis són cruels). Erem uns 10 o 15 participants, entre ells un jugador de bàsquet del Madrid (l'Àlex Mumbrú - ?!?!?!?). Amb les canoes arribàvem no sé on i moments després erem a una mena de casa de colònies comentant la jornada. Jo parlava amb en Mumbrú que, de cop, era un tio negre i baixet (recordo clarament haver pensat "i tu jugues a bàsquet? però si ets molt baixet... i no eres negre abans... ai si, si. Si que ho eres! - ?!?!?!?). Algú comenta que en algun moment de la sortida han trobat una nena plorant amb problemes i que hem de tornar per ajudar-la. Total, que tornem a les canoes i anem a buscar la nena.

Arribem a una mena de poblat que viu en l'època de maria castanya i anem a parlar amb la nena que ens explica no sé què, però que dóna a entendre que en el poble passen coses rares. Ens comencen a perseguir i dos dels participants, mentre s'escapen, es converteixen en dos nanos d'uns 12 anys amb bicicleta (?!?!?!?) que cauen per una baixada amb molt pendent i es troben a una dona embarassada al costat del riu plorant. La dona sembla debastada però de cop i volta es sobreposa i diu que ella i la seva filla han de donar de menjar al poble.

Tot seguit som al mig del poble, asseguts en plan rotllana. Agafen la dona i la lliguen a un pal, i ens enterem que lo de donar de menjar és bastant més literal del que pensàvem i que en realitat la volen rostir per menjar-se-la. Jo ara sec al costat de l'Ewan McGregor (?!?!?!? - si no m'equivoco) i comencem a sentir una podor extranya. Al costat nostre hi ha una cortina cutre, i quan l'apartem, hi trobem la resta del dinar, una altra dona rostida.

Aquí m'he despertat. Sona molt "xorra", ho sé, però m'ho he passat fatal!!

(?!?!?!? - Moment incongruent típic dels somnis)

05 marzo, 2008

Classes de fotografia

Dissabte passat vaig tenir una sortida de classe, i tinc la sort de tenir una gran partenaire!!


03 marzo, 2008

Prou d'abaixar-se els pantalons!!

Divendres passat, els companys de l'associació UdG.doc ens vam plantar davant de la facultat de ciències sota el lema "Prou abaixar-se els pantalons. Per la dignitat en la recerca" per protestar per la situació de la recerca en aquest pais, i lligat a la resposta rebuda pels candidats de la demarcació de Girona dels cinc principals partits polítics a un qüestionari que els havíem fet arribar.
Un dels objectius que hem tingut sempre com a associació i que ens ha costat més de fer realitat és el d'apropar la realitat de la ciència i de la situació en la que es troben els investigadors espanyols a la societat, i que la gent del carrer sàpiga com estan les coses en l'àmbit de la recerca en el nostre país. La veritat és que això és molt difícil d'aconseguir, però estic molt contenta de poder dir que dissabte vam ocupar un lloc privilegiat en la primera plana del Diari de Girona i el Punt diari. Molta gent que em vaig trobar dissabte a la nit (en general gent que no sabien res de la nostra associació i el perquè de la nostra lluita) em va fer algun comentari sobre la notícia, i si això li va passar a tothom dels que sortiem a la foto, ja són molts els que saben que existim. Espero que serveixi d'alguna cosa!!

22 febrero, 2008

Ultim dia

Al final ho he aconseguit i m'he refredat... pero per 1 dia que em queda, aguantare!!! Ahir vam sortir amb les noies del lab, i la veritat es que vam riure moltissim i ens ho vam passar molt be (tot i els estornuts continus...) i avui la Ruth tambe vol anar de birres i no puc dir que no... ES LA MEVA ULTIMA NIT! NO PUC DIR QUE NO!! Aixi que dino, vaig cap a casa, faig la maleta (la peso per veure si encara em puc comprar alguna cosa mes), descanso i surto de marxa!
Ens veiem dilluns!!!

20 febrero, 2008

Love conquers all!!!

Acabamos de ver pelis de amor para chicas, tipo bridget jones, just like heaven y ahora viene sesion in her shoes..todo esto regado con 3 botellas de vino tinto y comida basura......y en pijama...pero quien queire hombre si tenemos noches como estas!!
super girlie!!! esto se hace en spain??? porque me mudo a orense en 3 semanas despues de estar en irlanda 8 años y vivir en las americas otros tantos...
silvia nos ha dicho que podemos hablar de lo que queramos...esto vale??

A peticio popular...

estamos en pijamas since 6.30 esta noche, y estamos bebiendo vino since. es una girly party, same as the real american ones!! we are in pink, blue and red!!

Hello to all! yes it is true that we are on one 1 mad girlie night session that started straight after work! But I am a poor Irish girl drinking with 2 crazy Spanish girls!!! And they def know how to drink like the irish except that Silvia is now drinking straight from the wine bottle!!!! Classy!!

Això no és normal.... demà serà horrible... o no! Pizza, pastís, vi, vi, vi... més vi. He comentat que estem per la tercera de vi? Uix, demà em toca Real time-PCR... i no tinc ni la més punyetera idea de a quina hora comencem... què més dóna!

Ultims dies

Ja soc a la feina. He arribat a 3/4 de 8 del mati aproximadament, per tenir temps de fer tot el que vull fer avui, i a sobre ja tinc problemes al lab nomes arribar. Estic farta de llevar-me a les 6 o quarts de 7. Vull dormir. Realment pensava que l'ultim que quedava per fer em portaria menys dies de feina. Pero no, nomes em queden 3 dies i en necessitaria 5... aixi que marxare deixant feina per als altres (no massa, tampoc).
Realment ara necessitaria dormir (pero aquesta nit hi ha festa a casa...).

17 febrero, 2008

Maneres diferents de veure les coses

Aquesta podria ser la meva nova filosofia de vida...

Però la d'ells és més aviat aquesta...


13 febrero, 2008

Banda sonora





When it's not always raining
there'll be days like this
When there's noone complaining
there'll be days like this
Everything falls into phase
like the flick of a switch
Well my momma told me
there'll be days like this

When you don't need to worry
there'll be days like this
When noone's in a hurry
there'll be days like this
When you don't get betrayed
by that old Judas kiss
Oh my momma told me
there'll be days like this

When you don't need an answer
there'll be days like this
When you don't meet a chancer
there'll be days like this
When all the parts of the puzzle
start to look like they fit
Then I must remember
there'll be days like this

When everyone is upfront
and they're not playing tricks
When you don't have no freeloaders
out to get their kicks in
When it's nobody's business
the way that you wanna live
I just have to remember
there'll be days like this

When noone steps on my dreams
there'll be days like this
When people understand what I mean
there'll be days like this
When you bring out the changes
of how everything is
Well my momma told me
there'll be days like this

Oh my momma told me
there'll be days like this
Well my momma told me
there'll be days like this
Oh my momma told me
there'll be days like this
Oh my momma told me
there'll be days like this

09 febrero, 2008

Dissabte nit

És dissabte a la nit i no hem sortit de casa. Hem sopat a les 6 de la tarda (he preparat coca de recapte per l'amfitriona) i hem obert una ampolla de vi. Ara estem acabant la segona i ja vaig una mica pet. Força, la veritat. Pero... i què! Abans d'ahir em van robar el mobil; ahir, l'Akasvayu va perdre els quarts de final de la copa del rei contra el Madrid (ei! s'ha de dir que va tenir oportunitat de guanyar durant 3/4 de partit, que ho va fer molt bé... però no va poder ser) i avui, doncs tocava deixar-se anar. Hem anat a comprar aquest matí i m'he firat unes sabates i un "corsé" i ara tocaven dues ampolles de vi. Pues si, que pasa! No sé demà, però ara estic molt bé!!!!


(uix, no sabeu el que m´ha costat escriure això... però ara tinc la sensació que ha quedat prou bé, espero demà no adonar-me de milions de mistakes!)

07 febrero, 2008

El meu ex-mobil


Us agrada aquest mobil? Xulo, no?
...
Es el que em van robar ahir.

03 febrero, 2008

Hangover

Seré telegràfica, no tinc massa ganes d'escriure. Ahir ens vam passar tot el dia de botigues (m'estic plantejant la possibitat de comprar-me una maleta petita per tornar amb equipatge de ma...), i vam sortir a la nit per celebrar un aniversari. El problema es que aquí beuen massa ràpid per mi, i clar, no tenir temps d'acabar-me una pinta que ja havia arribat la següent ronda. Són coses que passen... i avui tinc mal de cap.


01 febrero, 2008

Preparant-me pel cap de setmana

Les coses han canviat. Aixi com la setmana passada no podia fer massa res per falta de material, aquesta setmana he anat mes de cul, pero ja esta be. Ahir vaig tenir els primers resultats "meus" i la veritat es que son molt i molt xulos, fa pinta que d'aqui en sortira alguna cosa que valdra molt la pena. Aixo si, si faig tot el que vull fer la setmana que ve, necessitare tot el cap de setmana per dencansar. Anyway, ara es ara i avui es divendres.
El dimecres va arribar la Ruth i per fi la vaig coneixer, que despres de viure a casa seva durant 10 dies, ja era hora! Es increible, pero si, xerra mes que jo!!! No m'extranya que ahir, tot petant la xerrada, ens fotessim entre les dues una ampolla de vi. Vaig dormir tant be... (tambe ho necessitava, que feia dies que no dormia be). I em sembla que avui em vol treure de casa, i dema dur-me a dinar a no se on en plan "guarro", i a la nit hi ha una festa d'aniversari... Buff, millor vaig tirant cap a casa perque em sembla que m'espera un cap de setmana molt dur!! ;oP

(PS. Com haureu notat, no escric des del meu ordinador i, clar, no tinc accents!!!!)

27 enero, 2008

Fi de la primera setmana

La primera setmana ha passat súper ràpid, ni me n'he adonat i ja només en queden quatre. Espero tenir temps de provar tot el que vull probar al laboratori, sinó em farà molta ràbia haver perdut aquesta setmana. Les cèl·lules van arribar dijous després del primer intent d'enviar-les la setmana anterior, massa just per començar a treballar amb elles. Espero que el dilluns hagin crescut prou com per començar els experiments.

En tot cas, la vida a Dublin no es redueix ni molt menys al laboratori. Dijous vam sopar a un pub amb l'Aridna i vam poder probar una de les diverses sopes que pots trobar a qualsevol menú de qualsevol local de la ciutat (on facin menjar, clar). És un plat molt típic, solen ser soper molt contundents que es serveixen amb dos talls de pa gruixut i, com no, mantega. La veritat és que les que he probades són molt bones, i atipen prou com per fer un plat únic.

Ahir dissabte el vaig dedicar a descubrir un xic la ciutat. Vaig anar al Stephen's Green, un parc victorià força gran que hi ha al centre. Molt maco, la veritat, llàstima que aquests dies ens acompanya de forma constant una mena de tramuntana persistent que no convida gaire a passejar.



Una altra visita obligada és al Trinity College, la universitat més antiga d'Irlanda, si no m'equivoco. Està situada just al centre de la ciutat (cosa que em fa força enveja, tenint en compte que la UCD, University College on estic treballant, està a una hora de camí de casa). És un campus relativament gran, i sembla que la seva major atracció és la biblioteca, encara que no hi vaig entrar. Haig de confessar que, comparat amb alguns colleges de Oxford com Christ Church o Magdalen College, no n'hi ha per tant.
Al vespre em van convidar a sopar a casa d'en Kevin i l'Anna, uns amics de l'Ariadna (bé, de fet l'Anna havia estudiat a Girona i un contacte porta a un altre...). Molt macos, ve de gust poder menjar una bona truita de patates quan ets lluny de casa!

21 enero, 2008

Dublin: primer contacte

M'està costant submergir-me en l'anglès. No és una qüestió d'accent, és rapidesa mental i a mi me'n falta. Però crec que no serà difícil situar-me.
De moment he pogut explorar un xic el centre de la ciutat i tinc alguna cosa controlada, principalment el transport que, per sort, em deixa gairebé davant de casa. La caseta està molt bé, la Ruth ha estat un encant deixant-me-la. A més, tinc connexió inalàmbrica a internet, el que em permetrà mantenir un contacte fluid amb Girona.
De moment no he tingut massa contacte amb la gent local, però semblen força oberts. Caldrà investigar-ho més a fons.
Tot i que encara no la conec, la Ruth és fantàstica. La casa és perfecte, molt acollidora, i ella m'ha trucat aquest matí per assegurar-se que tot estava bé. M'alegro que la primera opció d'allotjament no sortís bé, crec que estaré molt millor aquí.
Sona Guns'n'Roses al pub. Em recorda a Buenos Aires, em vaig passar tot el viatge escoltant-los. Fa mitja vida d'allò (si, mitja vida, 15 anys) i sembla que no hagi canviat res des de llavors. En realitat ha canviat tot.
Demà començo a treballar en el nou projecte. El 2008 és un any de canvis. Exactament el que necessitava.

07 enero, 2008

...ja li tenia ganes, al 2008!

Aquests dies són els típics on tothom publica entrades amb el típic feliç any nou, i de fet aquesta entrada és una més d’elles. Com que ja vaig una mica tard, però, perquè ja som a dia 7, m’ha semblat oportú no posar aquest encapçalament.

Però em sembla una mica buit dir “feliç”, perquè la felicitat és d’aquelles coses subjectives i molt personals. Mil exemples trobaríem de petites coses que, segons l’estat d’ànim, valorem diferentment. Un dia ets feliç amb un somriure i l’endemà no en fas prou ni amb mil abraçades. Així que no us vull desitjar un simple “feliç” any nou, sinó més aviat un any ple d’optimisme, que tingueu la capacitat d’afrontar-ho tot amb la cara per davant, amb humor. Que un somriure us ompli cada dia i no només aquells en què us heu llevat amb el preu dret. Perquè si sou capaços d’afrontar el nou any amb esperit positiu, estic segura que serà un feliç 2008, i jo que me n’alegraré per vosaltres.

Jo li demano molt a aquest any, li demano canvis, li demano renovar energies i recuperar il·lusions. I per començar, me’n vaig un mes a Dublin a partir del proper 20 de gener. Ara com ara, em queden detalls importants per lligar, però em fa molta il·lusió aquesta petita estada, el canvi d’aires i el gir que suposarà en la meva rutina. I a partir d’aquí, tot un nou any per descobrir.