Adéu, adéu! Fins aviat!

L’Edu marxa demà a la tarda i ja no el veuré en tot un any. L’Edu és el meu germà gran, en tots els sentits. És el segon de la prole però el gran dels dos germans que tinc, fa gairebé dos metres, té un cap molt ben moblat i un cor enorme. És el meu germà gran i és molt gran.
Se’n va de ruta. De Caracas, Veneçuela, a Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Brasil, Argentina... per aquest ordre o no, què més dóna. Se’n va a buscar. En principi a buscar projectes amb els que es pugui col·laborar. No dic “que valgui la pena” perquè allà on no hi ha massa res sempre val la pena fer-hi alguna cosa. Però perquè les coses rutllin i la pèrdua d’energia que hi ha a cada pas sigui la mínima, hi ha d’haver una mínima organització, una mínima disposició, certa coherència. O això m’imagino, i així ho entenc.
Va a buscar projectes. Projectes per ajudar als altres, i per ajudar-se a si mateix. Perquè l’Edu sempre ha tingut aquesta necessitat d’anar allà on podia entendre’s amb la gent i ajudar-los per poder donar sentit al dia a dia. Des d’aquí on m’ho miro jo, ell és el seu propi projecte, i el tirarà endavant mica en mica, país a país, autobús rere tren rere camí. I picant un xic d’aquí i un xic d’allà, serà feliç.
Em fa molta pena que marxi, perquè sóc egoista com tothom i jo el vull veure sovint. Però me n’alegro molt. Perquè crec que marxa un Edu amb moltes il·lusions i tornarà un Edu amb moltes més inquietuds, més savi, més dèbil però més feliç. Així que suposo que hauré d’arraconar aquesta petita bola que tinc a la gola i acostumar-me els propers 11 mesos a que li està passant el millor que li podia passar. Viure la seva vida, com vol, fent el que més li agrada, en el racó del món que més el fascina.
T’estimo molt i et trobaré a faltar!

Rafa - Sònia - S - Clara - Anna - Ariadna - Cristina
Montse - Dolors - Sergi - Marta - Rosa

Fa pocs anys erem 4 doctorands i 2 jefes. Avui el grup ha crescut molt. I m'agrada.

Pfffffff...

...m'he comprat una bici!!!!! Dec estar boja, perquè gairebé no sé anar amb bici (per dir que en vaig aprendre fa poques setmanes) però ara si que si que n'hauré d'aprendre, perquè l'he de fer servir molt!

De moment no tinc foto, però quan la tingui, la penjo!

Curs (II)

Fa dies que no escric res, tampoc he fet massa res que em vingués especialment de gust explicar. Evidentment he fet coses, però encara no he anat a veure “El Che” al cine, encara no he llegit (ni tant sols començat) un llibre que em vaig comprar, i per descomptat que no he creat cap obra d’art. Bé, ahir vaig anar a sopar al Mimolet, per una celebració personal, però això no ho escriuré aquí perquè ja té un lloc molt específic on ha d’anar.
Però com que el curs de dibuix i pintura ha tingut força història, tot i que no hauria semblat mai que portaria tanta cua un simple curs de l’Escola municipal d’art, potser explicar-ho és una bona manera de sortir d’aquest silencia “bloger” en el que m’he vist submergida.
Vaig comentar que havia fet una tutoria amb la professora abans del curs. Això ho fan per assegurar-se que el curs és l’adequat per tu i que, si veus que no t’agradarà, et puguis desapuntar o canviar de grup en cas que et quedi curt.
La impressió va ser fantàstica, una professora molt maca que em plantejava mig curs de dibuix (el que realment m’interessa i he intentat millorar per lliure) i mig curs de pintura (ideal si vols provar i descobrir fins a quin punt t’agrada o et desagrada una cosa que no has fet mai). I el nivell (el més baix) era l’encertat des del moment en què no he fet mai cap curs abans d’aquest estil. Evidentment, un canvi de classe no tenia lloc i res em feia sospitar que volia anul·lar el curs.
Em presento el primer dia de classe. Em trobo un paio, i no la profe, que ens diu que ella no podrà fer el curs i que ens el farà ell (em sembla perfecte).
De sobte s’adona que el curs és de dibuix i pintura, ja l’ha fotut això. Ell només fa pintura (que lo de dibuix no és lo seu i no anirà més enllà de fer-nos dibuixar un gerro per agafar una mica de pràctica). En aquest punt és ell el que comença a no ser lo meu (jo vull fer dibuix).
Ens pregunta si hem fet alguna cosa abans. El curs és de nivell inicial, però la meitat de la classe ja va fer aquest mateix curs l’any anterior, amb la profe que havia de tocar i ara ja no el pot fer, i passen de fer el segon curs perquè no els va bé, no els agrada l’hora, no els dóna la gana o ves a saber perquè. Alguns dels que no han fet aquest curs l’any anterior, han fet altres coses. Jo vull fer dibuix i el vull fer amb gent del meu nivell. Només som uns 5 o 6 (de 15) que no hem fet mai res (un senyor i una senyora gran, algú més i una pija que a la mínima aprofita per dir que ha fet un curs de pintura a Florència, però a la pobre se li escapa que era un curs de 15 dies i que també ha fet un curs de cuina, i el profe li treu la poca importància que podia tenir).
Ens comença a preguntar quines tendències pictòriques o autors són els nostres preferits. Jo no sé res de tendències pictòriques. Sé que m’agrada força obres de Klimt o Van Gogh. Tinc la mala sort d’estar asseguda al mig de la classe, i quan arriba el meu torn i fart de respostes vagues (excepte el d’algun ex-alumne de la nostre ex-profe), ens venta un desaire i ens pregunta si és que no coneixem res més modern. Doncs no, possiblement m’encantin obres modernes d’autors que no tinc la més remota idea de com es diuen. No vull fer història de l’art, vull fer dibuix amb gent que no en sàpiga (com jo). Portem mitja hora de classe i m’han estafat el curs, m’han dit ignorant i m’han robat els calers. Hauria fugit plorant de ràbia si el professor no hagués estat entre la porta i jo.
El primer dia vaig sortir deprimidíssima i amb ganes de desapuntar-me, reclamar el que fes falta i força victimista. Però després que el pobre Dani m’hagués d’aguantar i, un cop més tranquil·la, hagués pogut explicar-li les meves penes a mig món, vaig pensar que si em desapuntava, em quedava sense interruptor de desconnexió.
Jo vull fer un curs. Vull fer alguna cosa que serveixi per no pensar en la feina durant una bona estona. Vull marxar el divendres de la feina per anar cap a la Mercè i que comenci obligatòriament el cap de setmana a les 7 de la tarda del divendres i no s’acabi fins les 9 del matí del dilluns. I si em desapuntava, em quedava sense tot això.
Total, que ara faig un curs de pintura amb gent que ja en sap més o menys. I ja he fet la primera classe. Una tonteria, agafar un vermell, un blau i un groc i generar tants colors com faci falta. No crec que pintar sigui lo meu, no perquè no generés prou colors, sinó perquè la sensació del pinzell no és lo meu. Però faré alguna cosa. Sortiré de casa i passaré una mica l’estona. I si en surt alguna cosa de bona, millor. Dolent no serà!