La meva petita 'meme'

En Narcís em va enviar el repte de fer una ‘meme’ (una mena de descripció de mi mateixa per donar-vos de què parlar) i encara no havia tingut temps de posar-m’hi, així que ho
intentaré fer ara.

• En primer lloc, sóc la petita de quatre germans fet que defineix força el meu caràcter. Suposo que com li passa a molt dels que són els petits de casa, la llosa dels que van per davant pot ser molt dura, i més si són com els que em precedeixen a mi. Em desespera ser conscient que no sóc jo mateixa quan sóc amb ells i que sovint em sento molt petita, habitualment quivocada i com un còpia barata. Però crec que vaig millorant.

• Sóc molt maniàtica i en molts sentits. A part del fet que les coses s’han de fer d’una manera i amb un ordre concrets (ho sento, deformació professional, la meva vida es guia per rotocols...) tinc moltes manies tontes i fòbies encara més absurdes:

• Manies:

  • La pasta de dents s’apreta sempre pel final perquè el tub no perdi aquesta forma de cilindre tant ‘recuca’ que té.

  • El cable del portàtil es separa en les seves dos parts i es guarda curosament enrotllat i assegurat amb el seu ‘belcro’ (que per alguna cosa hi és). Amb l’assecador passa una cosa similar.

  • No suporto seure d’esquenes a la porta.

• Fòbies (em vaig sentir millor el dia que en Pere em va confessar que li passava el mateix):
  

• Si hi ha una proveta de vidre trencada al laboratori, m’entrebancaré i me la clavaré a l’ull (a l’igual que una pipeta pasteur que sempre és susceptible de clavar-se a l’ull). Per això s’han de deixar dins la pica, si t’entrebanques, com a molt et trenques el cap contra el canto de la pica, però és difícil que el teu ull arribi a topar amb el canto esberlat de la probeta.

• Quan pujo per les escales de la facultat, relliscaré i picaré amb el genoll al canto d’un esgraó amb la consegüent problemàtica de genoll destrossat. Aquest pensament passa sovint pel meu cap, però sempre associat a les escales de la
  facultat. Deu ser que no m’agrada treballar.

• El rotor de la centrífuga del laboratori sortirà volant i m’enganxarà pel mig. Fòbia induïda pel que ens va explicar en Pla a classes de genètica o genètica molecular.

• Sóc molt mandrosa, m’encanta jeure. De fet, ha arribat un moment en què la única postura que el meu cos accepta en el sofà és estar estirada, seure ja no és suficient. Sempre penso que ho vull millorar i que m’apuntaré a un gimnàs o similar. Però sempre hi ha alguna excusa que ho evita. Del 2007 no passa...

• M’agrada el cine, de tot tipus més o menys. Crec que és una avantatge perquè no tinc mai problemes per entendre’m amb altra gent. Puc anar a veure l’americanada de turno avui, i versió original alternatiu demà. Tot depèn de l’estat d’ànim i el que et demana el cos. Això si, ‘Torrente’ o similars d’aquest estil d’humor tant típicament espanyol, mai dels mais!!

Més o menys això és tot. Si algú vol saber alguna cosa més, que pregunti. Potser estic disposada a contestar...