Babel

Aquesta és la última pel·lícula que he anat a veure. He tingut la oportunitat de veure-la en versió original al Truffaut i la veritat és que, un cop vista, no concebo aquesta pel·lícula en versió doblada. Evidentment, qualsevol pel·lícula guanya molt en versió original, però concretament aquesta perd gran part del seu missatge, la incapacitat o problemes de comunicació, quan un la veu tota ella en el mateix idioma.

Diverses històries lligades entre si per un fet anecdònic que desencadena el que se'ns explica; narren com la llengua, la diferència generacional, les pors a dir el que sentim en veu alta o, al capdevall, els problemes que existeixen per comunicar-nos els uns amb els altres, agreugen una situació que acaba arrossegant els personatges sense que puguin (o no vulguin) controlar el que els passa.

Cada una de les històries, tot i estar lligades amb les altres, tenen el seu propi principi i fi, el seu propi fil argumental. Personalment, em va costar lligar la història del Japó amb les altres, la vaig trobar un xic fora de lloc, tot i que també segueix la pauta principal del film al explicar-nos els problemes d'una adolescent per relacionar-se amb el que l'envolta. No només per la seva deficiència (és sord-muda) sinó també, en la meva opinió, pel moment de la pubertat en el que es troba, amb tot el que ha passat recentment a la seva vida, i no sap com afrontar-ho ni com demanar ajuda per fer-ho.

Us la recomano i, sobretot, en versió original. Encara teniu temps de veure-la al Truffaut, de moment fins el 25 de Gener. Ja és la tercera setmana en cartellera, i això no és habitual en aquest cinema, així que no desaprofiteu la oportunitat.