09 junio, 2006

Berlin, Berlin...

El cap de setmana passat vaig estar a Berlín, aprofitant que en Lars s’hi està un mes. Tot i la diferència de temperatura entre Girona i la capital alemanya (allà encara és hivern...) la ciutat em va semblar molt maca. Molt ample, molt verda i bastant tranquil·la. De fet, va coincidir amb una festa local, d’aquí la tranquil·litat potser.
Ich habe letzte Woche Berlin besucht, da Lars sich dort einen Monat lang aufhält. Obwohl sich die Temperaturen zwischen Girona und der deutschen Hauptstadt (dort ist immer noch Winter…) doch sehr unterscheiden, habe ich eine wünderschöne Stadt vorgefunden. Gross, grün und sehr ruhig. Eigentlich lag die Ruhe darin begründet, dass ich an einem Feiertag dort war.



Hi ha certes visites obligades i si consulteu el Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Portada) podreu trobar exactament la descripció de la nostra ruta: el Reichstag (el parlament), la porta de Brandenburg, Check point Charlie, Postdamer platz i Alexanderplatz el diumenge. Pel dilluns vam deixar el Tiergarten (val la pena ‘perdre-hi’ un matí sencer i passejar amb calma per tot el part), el Dom (la catedral de la ciutat) i l’East Side Gallery (una part reconstruïda del mur que va separar el Berlín de l’est i de l’oest).
Es gibt einige Dinge, die man unbedingt besuchen sollte und auf ‚Wikipedia’ (http://de.wikipedia.org/wiki/Hauptseite) könnt Ihr Informationen über unsere Route finden: Am Sonntag besuchten wir das Parlament (Reichstag), das Brandenburger Tor, Checkpoint Charlie, den Potsdamer Platz und den Alexanderplatz. Am Montag besuchten wir den Tiergarten (es lohnt sich dort den ganzen Vormittag zu ‚verschwenden’ und im Park spazieren zu gehen), den Berliner Dom und die East Side Gallery (ein erhaltener Teil der Berliner Mauer, welche den Ostteil der Stadt vom westlichen Teil Berlins trennte).



A part de les visites monumentals, vam tenir la sort de coincidir amb el Karneval der Kulturen. Es tracta d’una rua de més de 90 carrosses amb gent procedent de més de 70 països diferents que desfilen pel barri de Kreuzberg durant unes 9 hores. La veritat és que el temps no va acompanyar però tot i això hi havia molta música i molta gent.
Abgesehen vom Besuch der verschiedenen Bauwerke hatten wir auch das Glück, am ‚Karneval der Kulturen’ als Zuschauer teilzunehmen. Er setzte sich aus mehr als 90 dekorierten Umzugswagen zusammen und Leute aus mehr als 70 verschiedenen Ländern präsentierten ihre Kulturen für mehr also 9 Stunden. Das Wetter war zwar nicht so gut aber trotzdem waren viele Leute da und es gab sehr viel Musik.

La ciutat està envaïda pel la febre mundialista i arreu es poden veure pantalles gegants de televisió i obres. Fins i tot la companyia telefònica ha convertit la seva torre en una immensa pilota de futbol, visible des de gairebé tota la ciutat.
Die Stadt ist vom Fussbalfieber angesteckt und es gibt TV Schirme and Kunstwerke überall. Die Deutsche Telekom hat ihren Fernsehturm in einen grossen Fussball verwandelt, welcher fast von überall in der Stadt aus bewundert werden kann.



Us recomano anar a Berlin, realment val la pena.
Ich empfehle Euch allen einen Besuch der Stadt. Es lohnt sich wirklich…

28 mayo, 2006

THE INCREDIBLE MUFFIN’S WORLD

Que bones són les magdalenes!

I que fàcils de fer... Comenceu per posar el forn a 220 º C, i que es vagi escalfant.
Llavors poseu tres ous, 130 g de sucre i una pela de llimona rallada en un bol i pilleu la batedora. Pim-pam-pim-pam uns 10 minuts. Després hi afegiu el suc d’una llimona. I més pim-pam. Us quedarà una barreja molt líquida però amb un cert toc cremós...
En un bol pel microones, poseu 130 g de mantega i la foneu a baixa potència (uns 400W) durant uns 40 segons. Que no bulli!! No volem pas que se’ns talli...
Un tercer bol (espero que tingueu rentaplats...) i hi barregeu 130 g de farina, amb un sobre de llevat i, atenció! molt important!, 250 g de nous que haureu picat abans al un-dos-tres picadora mulinex (o la marca que sigui). Oh! Que bones que ens sortiran!
D’acord, tenim la crema amb els ous, la mantega fosa i la farina amb nous. Poseu la mantega a la crema i comenceu a barrejar amb una espàtula. I després la farina, i anar barrejant. En aquest punt, si us queda massa líquid, podeu posar una mica més de farina, però no massa que quedarien massa seques.
Ja podeu baixar el fons a 180 º C i anar omplint els recipients per magdalenes fins a la meitat o tres quarts. Si us cau una gota fora el recipient, aprofiteu i netegeu-la amb el dit. I llavors, llepeu... Mmmm, que bo! Si, ja sé, l’ou cru no és gaire recomanable, però per una goteta no us passarà res i és la glòria!
I ja està, 18 minuts a 180 º C. Si teniu la sort de tenir el forn amb llum veureu com es van dorant, van creixent i comencen a desprendre una oloreta dolça, fantàstica... i ja estan!

Em repeteixo, que bones són les magdalenes!

27 mayo, 2006

X-men

Ahir vaig anar a veure la tercera entrega de X-men. Als que no us agradin els còmics de la Marvel, o els còmics d'herois en general, potser només veureu una pel·lícula d'acció amb poca substància (sobretot si no heu vist la primera i segona part). Haig de confessar que vaig trobar-hi a faltar alguna conclusió concreta a certes històries personals que s'obren i no es conclouen. Però també us haig de dir que em va agradar molt la lluita social que se'ns presenta, en què una raça diferent, la de mutants, està dividida entre els que creuen en la convivència i els que es consideren superiors i menystenen a aquells que els van abandonar i perseguir: els Homo sapiens (els seus pares i germans, en els fons).
Sembla que estem davant de la última part de la que es va concebre inicialment com a trilogia. Però què voleu que us digui, no ho tinc tant clar. Si no, per què donar tanta importància en cartells i propaganda a alguns 'mutants' que no tindran cap participació rellevant en la película? Es tracta d'ensenyar bon material només com a truc comercial o és que ja ens preparen per la quarta entrega?
En tots cas, per aquells que la vulgueu veure i encara no ho hagueu fet, un consell. Pareu atenció a la classe magistral del Dr. Xavier a l'inici de la pel·lícula i no sigueu ràpids alhora d'avandonar el cine. El final dels crèdits té una petita sorpresa.

23 mayo, 2006

MAS PROBETAS Y MENOS METRALLETAS!





Aquest cap de setmana he estat a Madrid. Haig de confessar, no el fet que no hi havia estat mai, sino més aviat que em va agradar moltíssim. Llàstima que només hi he pogut estar dos dies i això no m'ha permès veure tot el que volia veure... però si que he tingut temps de fer el que era més important de fer. El dissabte 20 de maig hi havia convocada una manifestació a Madrid contra la precarietat en la recerca a la que només van assistir 1500 persones. Dic només perquè ho considero massa important per no omplir tota Carrera de San Jeronimo de dalt abaix per cridar davant el congrés. Malauradament va ser així, no vam omplir tota l'avinguda però això si, vam cridar. I tant que ho vam fer! Ara només espero que ens sentís algú...

Girona represents!!!

22 mayo, 2006

M'apunto a la moda dels bloggs. De fet ja en tenia un, però no m'agradava massa... així que segueixo el consell no verbal d'en Narcís i la Montse, i els copio la idea, el format i el site... Espero que no els importi!