Avui m’han explicat una història trista de les que et fan recuperar la sensació perduda per la rutina diària de la importància de saber viure. Sense oblidar les obligacions ni els deures, sense passar per damunt dels altres, sense ser egoistes. Però recordant que, en gran part, la felicitat d’un mateix és cosa nostra. Així que, aprofitant mentre em duri aquest sentiment, intentaré deixar-me anar més i pensar menys en algunes coses. Si més no, fins que m’engoleixi de nou l’estrès i la responsabilitat, el futur i l’ordre. Vaja, fins que torni a ser jo mateixa. St. Jordi és un bon dia per pensar així!
3 comentarios:
Bona diada!
La felicitat és enterament responsabilitat d'un mateix i de ningú ni res mes: no depèn de les condicions exteriors. Ser feliç consisteix precisament en saber gestionar els inputs, administrar sentiments. Es comença a ser feliç quan no t'esperes que la felicitat vingui de fora.
Un petó.
Publicar un comentario