Una bioquímica pot perdre les claus de casa, pot perdre arracades, perdre pes i fins i tot pot perdre el xicot. Però el que no pot perdre mai de vista és la proteïna amb la que treballa. Una bioquímica sempre sap on és la proteïna, el que a vegades no és capaç de fer és ensenyar-li al seu director de treball, però sempre controla la seva proteïna. Els que no se’n veuen capaços, es dediquen a la biologia molecular. Deixar córrer massa un gel d’electroforesi, muntar els cassets de transferència al revés o deixar caure un sac de diàlisi a terra són errors greus penalitzats degudament amb remordiments a discreció i malsons de durada indefinida. Qui ha perdut una proteïna un dia, no la torna a perdre. I si ho fa, es passa a molecular.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
L'entrada sembla l'inici de les famoses "targetitas" de l'"Un, dos, tres". Espero que no fossis tu l'autora d'aquestes infames targetetes. En tot cas, així m'agrada: la proteïna al poder! Per a què tenir vida fora del laboratori? I els westerns no revelats per falta de marcador, no n'hi ha referència?
Ups! Era "tarejtita"
TARJETITA! (carai que n'és de difícil escriure bé!)
A veure David, respirem profund, concentrem-nos, relaxació... i llavors escriu! (és broma, poma).
A veure, contesto:
1- Sóc gran però no tant com per ser l'autora de les 'targetitas', ai no, 'tarejtita', ups què dic, 'TARJETITA'...
2- Al final vaig tenir vida aquest cap de setmana i “el que podia fer avui ho vaig deixar per demà”.
3- Em puc plantejar fer una entrada sobre grans cagades al laboratori però m'arrisco a entendre-la només jo o pocs més... No m’agrada avorrir el personal a propòsit.
Bé... no faré cap comentari. Ni de la proteïna, ni dels lapsus lingue d'alguns. Que un comença girant dues lletres, i acabem fent pelis porno
Publicar un comentario